“No vull perdre la felicitat que em transmet la muntanya”

Acaba d’estrenar-se en un Mundial amb un 39è lloc. Valoració?

Estic molt content, vaig donar-ho tot, i competir contra els millors va ser una experiència molt positiva. Amb l’equip també va anar tot molt bé, i com a primera experiència va ser una passada.

Va acabar satisfet, doncs?

Sí, molt. Al final, el temps en què havia pensat eren 3 h 30’, i vaig fer 3 h 36’, però vaig acabar molt content.

Era el seu primer Mundial. Què va sentir quan van convocar-lo?

No m’ho podia creure, perquè tot ha anat molt de pressa. Jo vaig començar amb això fa un any i mig perquè la muntanya m’agrada per desconnectar i hi vaig per passió.

Com va començar?

Gràcies a la meva mare durant el confinament. Quan van rebaixar les restriccions, vaig provar de córrer per la muntanya, i em va agradar.

Com va entrar a l’equip nacional?

Vaig començar fent algunes curses de la Copa d’Andorra i vaig conèixer l’Arnau Soldevila. A partir d’aquí, vaig anar fent curses, i aquest any vaig córrer l’Skyrace Comapedrosa i vaig entrar dintre els percentatges per ser seleccionat.

Suposo que ara l’objectiu és mantenir-se a l’equip més temps.

Sí, m’agradaria anar per més, i poder competir i fer el circuit mundial. I, sobretot, no separar-me de ser a la muntanya i del que això em transmet.

Havia fet altres esports abans?

Sí, jo feia una cosa completament diferent, com l’skate, i també de petit havia provat diversos esports.

Quins objectius li queden enguany?

Em queden dues verticals, la dels Isards i la de l’Alt de la Capa, la cursa de La Sportiva, i la de Sant Bernabé.

Com és una setmana d’entrenaments per a vostè?

No tinc entrenador i vaig una mica pel meu compte i per sensacions. Potser un dia faig dues o tres tirades llargues o un altre dia surto a rodar per Ordino. També començo ara amb el gimnàs i faig molt treball a casa, però, sobretot, la idea és passar moltes hores a la muntanya, que és el nostre hàbitat.

Algun somni en aquest món?

Donar-ho tot i poder representar Andorra allà on sigui. M’agradaria que fos un esport on pogués continuar molts anys perquè m’ajuda en la meva vida a tenir l’estabilitat que necessito. Sobretot, no vull perdre la felicitat i el que em transmet la muntanya, ni l’essència i les ganes i la il·lusió com les del primer dia que vaig sortir a córrer per la muntanya.