“Qualsevol manifestació d'art em mereix tot el respecte”

Què es pot veure a la mostra ‘Una altra realitat’?

Es pot veure el fruit del treball dels últims dos anys, en què m’allunyo del figurativisme de l’etapa anterior i m’endinso de ple en allò que per mi és el fascinant món de l’art abstracte. Un món en què puc desenvolupar sense límits tota la meva creativitat i en el qual l’espectador pot entrar dins del meu món, un món on la realitat es transforma en una realitat diferent, d’aquí el títol de l’expo­sició.

L’estil és molt diferent del les dues mostres anteriors...

Efectivament, les dues mostres anteriors tenien una temàtica més figurativa, en aquesta ocasió m’allunyo del realisme per explorar les infinites possibilitats del món abstracte. No ha sigut un canvi d’un dia a l’altre, hi ha hagut una evolució llarga en què he passat per un període més surrealista que abstracte, i de fet des de ben jove que estic interessat pel món de la pintura tant surrealista com abstracta, encara conservo una obra abstracta que té mes de quaranta anys.

És l’estil en què se sent més còmode?

Sense cap mena de dubte ara em fascina molt més l’art abstracte. Per a mi qualsevol manifestació d’art em mereix tot el respecte, sigui l’art que sigui. Soc un amant de l’art, però en aquest moment de la meva vida estic molt a gust amb la pintura abstracta, ja que em permet desenvolupar tota la meva creativitat.

On ha après a pintar?

Vaig començar a estudiar pintura molt tard, als 35 anys ja havia pintat molt d’una manera autodidacta. El primer contacte amb una escola d’art va ser al comú d’Andorra la Vella, on vaig estudiar quatre anys amb una temàtica totalment figurativa. Després vaig continuar estudiant a l’Escola d’art d’Escaldes-Engordany, per acabar fa uns quants anys tornant a l’Escola d’art del comú d’Andorra la Vella. El fet d’estudiar en aquestes escoles és el que em va donar la base per perfeccionar la tècnica, que utilitzo en la pintura abstracta, d’aquí que voldria agrair a les meves mestres la feina, ja que m’han ajudat molt en la carrera artística.

Quins són els mestres en què s’inspira?

No diria que fos una inspiració sinó més aviat una gran admiració a Kandinsky, Pollock, Delaunay i Willem de Kooning, entre molts altres, tots ells grans mestres de l’art abstracte.

Creu que hi ha suficient suport als artistes del país?

La veritat és que en el meu cas no tinc cap queixa, ja que cada vegada que he demanat per fer una exposició sempre han acceptat la meva obra i l’han acollit de bon grat.