“Volem apropar la gent als museus d'una manera diferent”

Per què, precisament, aquesta activitat?

Per potenciar la cultura i per atreure la gent local als museus. Les rutes són una manera de dinamitzar-los. El museu sempre és el mateix. En canvi, la ruta és més dinàmica i s’hi aprenen més coses.

Quina relació guarda aquesta ruta amb Casa Rull?

A la ruta es parla de la pel·lícula El fred que crema. Hi té una relació directa perquè es va filmar a Casa Rull. També cal destacar que Casa Rull és la família més important del poble de Sispony.

Quins temes s’hi tracten?

Inclou una mica de tot. Passant pel tema de les bruixes que van ser jutjades sense cap tipus d’escrúpol fins al tema dels nazis i la Gestapo. També hi fem una presentació del poble i hi parlem de la pel·lícula.

A quin tipus públic va dirigida?

Jo diria que, més aviat, a un públic adult. Gent local i persones interessades en la cultura del seu propi país.

Quins són els punts d’interès?

Passarem per l’església Sant Joan de Sispony. També per la cruïlla del carrer Major i l’avinguda del Jovell, Cal Jovellar i, finalment, Casa Rull.

Quin criteri ha utilitzat per escollir-los?

Els meus caps han dissenyat la ruta, però crec que s’ha tingut en compte el punt de vista d’interès natural, cultural, històric i arquitectònic.

Què pensa del cicle ‘Canya als museus’?

Canya als museus és dissenyat per al públic local. L’objectiu és que la gent surti de casa i que conegui els museus de maneres diferents. Proposar-los una connexió des d’un altre vessant.

A part de l’explicació, hi haurà algun tipus d’activitat complementària?

La ruta comença i acaba a la Casa Rull. Evidentment, convidem tothom que participi a visitar-la. Hi ha molta gent local que encara no ha vingut mai i hi proposem moltes activitats, com tallers, exposicions temporals…

Quina acollida ha tingut fins ara?

Les rutes literàries són l’activitat que té més èxit. La ruta Morts, qui us ha mort?, a càrrec d’Iñaki Rubio, té molt bona acollida. Com que són grups reduïts, la gent de seguida truca i queda en llista d’espera. La nostra té una capacitat per a 20 persones.

Creu que això pot potenciar l’accés als museus?

Penso que és un apropament. Val la pena intentar-ho. És una manera de dir “som aquí, som vius i fem coses”.