“Si Menorca parlés ho faria amb les cançons tradicionals”

Dissabte vinent presenta el seu espectacle a Escaldes. Què hi veurem?

Parenòstic és el meu darrer espectacle i té la característica que no té disc, és a dir, que només es pot veure en directe. Això ja fa canviar tot el que es podrà viure sobre l’escenari i des del públic. Pel que fa a la música, agafo la de tradició oral que m’ha arribat de petita i també hi ha una part de creació i una d’investigació d’arxiu.

No creu que s’està perdent aquest costum de consumir cultura més “tradicional”, per dir-ho d’alguna manera?

Crec que ens estem adonant tots que el món està arribant al seu límit. Ara, després de la pandèmia, tots ens estem replantejant la nostra manera de viure. Crec que aquestes cançons i remetre a aquests universos ens connecten amb aquestes formes de viure que ara busquem. Ens connectem amb les nostres arrels.

D’on li ve la passió pel folklore menorquí?

Doncs la visc de petita i és quan m’apassiono. De fet, m’enamoro de la música mitjançant la música tradicional de Menorca. Aquest fet comunitari, el d’ajuntar-nos tots, menjar, cantar i beure, és el que m’apassiona també perquè hi ha un element generacional que considero que només hi ha en aquesta música en concret.

Em parlava de la pandèmia. La va canviar pel que fa a la seva música?

Totalment. Quan una fa un projecte musical o artístic el que busca és que aquest s’identifiqui amb ella mateixa. Per això s’ha de reflexionar i i veure on és el teu autenticisme. La pandèmia ens va ajudar a tots a filtrar el que és necessari i el que no ho és. Quan et posen en una situació límit decideixes i Parenòstic és fill d’aquesta hones­tedat.

El fet d’estar sola a l’escenari no impressiona?

Estic acompanyada dels instruments. Ho porto molt bé, de fet no em genera cap necessitat de gestionar res, al contrari, diria que és més fàcil per a mi.

Amb quina mentalitat ha d’anar l’espectador a ‘Parenòstic’?

Crec que en un moment en el qual Menorca està vivint una pressió turística tan forta és un acte de respecte cap a ella. Si Menorca xerrés ho faria amb les cançons que plasmo a l’espectacle.

Com viu aquesta pressió de Menorca?

La visc amb molt de dolor. Per mi Menorca és quasi com una persona i cantar aquestes cançons és donar espai perquè plori.

Veurem un nou disc?

S’estan rumiant coses, però el fet de no necessitar fer una gira vinculada al disc m’agrada.