“Si ballem swing i reggae, també podem ballar una jota”

Quin repertori oferirà la Cobla Catalana dels Sons Essencials en el concert de dissabte al migdia a la plaça de les Fontetes en el marc del Contradans?

L’Esbart Valls del Nord ha creat un conjunt de coreografies a partir de diverses peces de la nostra discografia. Hi haurà una mica de tot.

Vostè ha encunyat el terme gèneres esporògens per referir-se als sons més tradicionals del repertori musical català. Podria desenvolupar el concepte?

Els gèneres esporògens són el ball pla, el contrapàs, la jota i la rumba, així com els ritmes que se’n deriven, com el fandango i la sardana.

Què tenen en comú aquests ritmes?

Que susciten en els que els escolten uns moviments corporals molt singulars, propis dels Països Catalans.

Quin significat té el concepte d’espora, en aquesta expressió?

La cultura catalana ha estat històricament menyspreada i reprimida pel poder, i la tradició musical d’arrel popular no n’és cap excepció. La cultura catalana s’ha perpetuat com les espores, que es dispersen i poden brotar després de períodes llargs de temps en condicions desfavorables.

A la música tradicional, però, li costa sortir de certs contextos específics per passar a formar part de la vida quotidiana. L’únic gènere que ho ha aconseguit, dels que cita, és la rumba.

Hi estic d’acord. Quants dansaires ballen un contrapàs fora de l’esbart? La rumba és l’únic d’aquests gèneres que pot sonar a la festa d’un casament sense provocar reaccions estranyes. El repte de la Cobla Catalana dels Sons Essencials és reintroduir aquests ritmes a la vida quotidiana. Si ballem swing i reggae amb naturalitat, també podem ballar una jota.

Què és la modernitat per a la música?

El canvi a gran velocitat. La moda, que ja és una altra abans no has tingut temps de conèixer-la bé. És menjar ràpid.

I la tradició?

És un rostit. Un plat que es cou a foc lent generació rere generació.

La tradició manté una essència, encara que cadascú la interpreti des del seu punt de vista?

Penso que sí. I aquesta essència, si parlem de música, són el ritme i els moviments corporals que suscita. Els timbres i les melodies també poden marcar un gènere, però no tenen la centralitat del ritme.

Com definiria la seva relació amb la tradició?

Procuro fer-la meva. És a dir, interpretar-la com un músic del segle XXI.