Miguel Soro
“Vull alçar el ciclisme a nivell d'art”
És un apassionat del ciclisme i de l’art. Després de la carrera professional com a ciclista va decidir iniciar-se en el món de l’art pintant. A partir d’avui exposarà algunes de les obres al nou restaurant Criterium Cafè Cycling.
Miguel Soro
Com sorgeix aquesta passió pel ciclisme?
Vaig néixer en una família de tradició ciclista. Els meus oncles eren ciclistes i a casa sempre s’escoltaven noms com el de Fausto Coppi o Felice Gimondi. Era habitual parlar de ciclisme d’alt nivell.
Recorda la seva primera bicicleta?
La recordo molt especialment. De petit me’n van comprar una i vaig començar a córrer. Tenia una bicicleta Romani. Era màgia. Per a un nen que té la seva primera bici és màgic. També recordo el primer mallot que vaig tenir. Màgic.
Vostè va ser professional del món del ciclisme abans de dedicar-se a l’art. En quin moment veu factible fer carrera pedalant?
Quan comences a anar amb bicicleta t’entra el cuquet i la il·lusió és poder arribar algun dia a ser professional. Soc una persona molt constant i bastant competitiva i vaig començar a prendre’m el ciclisme de forma més seriosa. Vaig tenir sort i amb una carrera professional molt llarga. Fins al 2003.
I quan veu que l’etapa sobre la bici s’acaba?
Hi ha un moment en el qual comences a veure que no et milloren el contracte o que costa trobar equip i comences a veure que s’acosta el final. Crec que la ment del ciclista és molt difícil. S’ha de patir molt i cada vegada costa més. Hi ha certa fragilitat.
I aquí entra la pintura...
Correcte. Començo a veure que la cosa s’acaba i que haig de fer el salt. Per sort jo tenia la pintura i vaig poder refugiar-m’hi fàcilment i fer una transició més calmada.
Amb què va començar en el món de la pintura?
Vaig començar amb paisatges, però després vaig decidir unir les dues passions i pintar sobre ciclisme. El que busco és alçar el ciclisme a nivell d’art.
Sobre la bici veure paisatges devia ser senzill, oi?
Quan l’etapa era calmada sí que podia fixar-m’hi més. Hi havia sempre un moment en el qual només podies fixar-te en el de davant.
Avui presenta una col·lecció aquí, a Andorra, oi?
Sí, són algunes de les meves pintures de ciclistes dels anys trenta. Em fa il·lusió que sigui al Criterium Cafè Cycling, un espai saludable on el ciclisme també és important.
Prefereix pintar grans victòries d’època o ja té ídols més actuals?
Sempre m’ha agradat més pintar els grans ciclistes dels anys trenta però un s’ha d’anar modernitzant i ja tinc algunes obres de ciclistes guanyadors de les últimes grans cites.