Yolanda Ongherna
“Hi ha paraules comodí que hem de qüestionar”
Des del teatre fins a la història de l’art, s’ha passat la vida interpretant. Demà, a les 19 h, ofereix una conferència a la sala d’actes del comú d’Escaldes-Engordany en el marc del cicle Transversals.
De què parlarà a la conferència Contextos mòbils i condicions transculturals?
Hi compartiré les meves reflexions. Primer, perquè visc com a estrangera des de fa 50 anys, i això implica un treball continuat d’acomodació. Però t’adones que aquest treball el necessita la societat.
En què es basa la seva perspectiva?
Sempre es parla d’identitat, de pluralitat... En canvi, jo intento parlar des del context, perquè les identitats es produeixen en un context de classificació. Hi ha una assignació de jocs de poders respectius. En lloc de pensar des d’un costat o l’altre, fer-ho a partir de la consciència simultània. Demostrar que les identitats es pertanyen.
Què vol dir que es pertanyen?
Per exemple, si no hi ha colonització, no existeixen colonitzadors. Es pertanyen i per dissimular-ho hi ha el que dic paraules fetitxes i vicis interpretatius. Em qüestiono paraules com democràcia, llibertat i tradició. En lloc de decidir com han de pensar els altres, hem d’admetre que hi ha altres interpretacions.
Situa la diversitat com un procés dinàmic.
Sí, la situarem com una dinàmica que té moviments múltiples. Especialment en un context migratori, amb els seus jocs a vegades perversos de classificació i assignació.
A què es refereix?
La migració és un moviment, però nosaltres en fem una condició. Per això els contextos mòbils i com s’interpreten. Hem de pensar que no existeixen masses, només maneres de veure els altres com a masses.
Destaca la importància del llenguatge.
Hi ha paraules comodí que hem de qüestionar. Són excuses per no reconèixer un problema.
Parla de l’enfocament transversal. A què es refereix?
Seria la resposta a una pregunta clau: com sortir del cercle viciós entre identitat i diferència? Es pot parlar de situar-se, de veure-ho des de dins i no des d’un dels costats. També parlar de relació, que és parlar d’una sintonia que atén la diferència sense percepcions prèvies. Sense que defineixi com s’ha de reconèixer la diferència.
Què són les connexions transculturals?
Ens hem de preguntar qui parla amb qui, com parlem d’ells. També està carregat de vicis interpretatius.
Què li ha permès aquesta reflexió?
Trobar l’altre. Si reflexiones i acceptes que hi ha diferents interpretacions, t’obres a una trobada amb l’altre. Tens una predisposició positiva.