“L'essència del titellaire artesà es va perdent a poc a poc”

Què proposa a ‘GiraVolta Titelles’?

Vol ser un espectacle molt participatiu, en què el públic sigui el gran protagonista. Per a mi és molt important que els espectadors se sentin una mica titellaires, que coneguin des de dins els secrets d’aquest món.

I com ho aconsegueix?

En aquest cas a través d’un carrusel que en lloc de cavallets porta teatrets. Els assistents es tanquen dins una petita cabina, i a partir de personatges i mecanismes construïts amb ginys antics reciclats poden donar vida a cinc contes famosos.

És a dir, que el mateix públic representa el conte?

Sí. Hi ha un personatge central, que és el GiraVolta, que va donant instruccions: quan cal obrir la cortina, quan cal obrir un calaix, quan i com cal manipular els titelles, quan cal fer moure el carrusel... d’aquesta manera es van desenvolupant aquestes cinc històries.

Com se li va ocórrer la idea?

Va ser durant el confinament. Després de fer altres tres espectacles interactius, aquest quart no estava inicialment previst. Però en esclatar la pandèmia la companyia va quedar aturada, i vaig decidir tancar-me al taller a buscar idees noves. Després d’un any de feina va sorgir aquesta instal·lació, que està agradant molt.

És habitual avui dia que els titellaires es construeixin els seus propis ninots?

Cada cop menys. Cal tenir en compte que tots els meus mestres eren a la vegada escenògrafs, constructors i actors, i Galiot Teatre, que és a punt de complir 30 anys de trajectòria, va heretar aquesta filosofia. Ara ja ha arribat una altra generació formada per companyies amb departaments molt separats els uns dels altres, de manera que l’essència del titellaire artesà es va perdent a poc a poc.

A vostè, en canvi, li agrada estar implicat en tot el procés.

Sí, encara utilitzo el mateix taller on va néixer la companyia, i allà ho fem tot. M’agrada pensar, dibuixar, fer els guions, elaborar els titelles... i després representar els espectacles.

Quin material prefereix?

He experimentat amb materials diversos, des del làtex fins a la fibra de vidre. Però per a mi un dels essencials és la fusta. El meu avi era fuster i sempre m’ha cridat l’atenció.

Per què als infants els atreuen tant els espectacles de titelles?

Perquè són com fàbriques de somnis que permeten fer realitat qualsevol història i donar vida a qualsevol objecte o animal. Per això els titelles són tan fascinants. I tot i que als titellaires sempre se’ns ha considerat artistes de segona divisió, és curiós que els nostres espectacles sempre omplin.