“Els codis d'etiqueta de la clàssica són massa estrets”

Quin repertori podrem escoltar demà al concert que oferirà a Meritxell?

La Suite Holberg, d’Edvard Grieg, les Dues peces per a quartet de corda, de Dmitri Xostakóvitx, la St. Paul’s Suite, de Gustav Holst, Lament, de Frank Bridge, i diverses peces de Béla Bartók.

Quin format tindrà l’orquestra amb què obrirà el setè cicle Cambra Romànica?

És una orquestra de corda de cambra. En total serem una vintena de músics a l’escenari.

Vostè hi assumirà el rol de concertino, de primer violí, i alhora de directora. No és habitual trobar dones directores en el món de la música clàssica.

El que hem de garantir és que tothom, homes i dones, tingui les mateixes oportunitats per desenvolupar el seu talent. És cert que hi ha molt poques dones directores, però en els últims anys n’he conegut algunes que han obtingut el reconeixement que mereixen.

Va iniciar-se a la música de la mà del seu pare. Ens en pot donar més detalls?

El meu pare, Jaume Cardona, tocava el clarinet i el saxo en orquestres de ball i la tenora en cobles. Quan sento que sonen sardanes me’n vaig corrent a la plaça. M’agraden molt i no m’hi puc resistir. És una música molt entranyable.

Ha tocat amb grans noms de la música clàssica i s’ha format amb molts professors de primer nivell. Quin ha marcat més la seva manera d’entendre la música?

La persona més important per a mi ha estat Gordan Nikolic, director de la Netherlands Chamber Orchestra. És qui m’ha ensenyat i animat a no deixar d’aprendre cada dia, a no perdre l’esperit somiador i juganer que tots tenim quan som joves i que malauradament se sol apagar amb l’edat.

Va ser professor seu fa uns anys. Encara hi col·labora?

Sí, hem mantingut el contacte. Actualment soc instrumentista convidada de la Netherlands Chamber Orchestra.

Ha desenvolupat la seva carrera principalment en l’àmbit de la música clàssica, però també ha fet incursions en la música moderna. Què troba en aquests estils?

No és cert, com de vegades es diu, que no hi hagi espai per a la llibertat i la creativitat a la música clàssica. Pots jugar molt amb una peça de Vivaldi. La diferència és més aviat l’espontaneïtat, el fet de prendre decisions sobre com interpretaràs la música al moment. A la clàssica aquests paràmetres se solen planificar abans. D’altra banda, trobo que els codis d’etiqueta de la clàssica són massa estrets. És absurd que no es pugui aplaudir entre moviments o que s’hagi d’anar al teatre vestit d’una manera determinada.