Oriol Aparicio
“Representar Andorra és molt maco i significa molt”
Té 17 anys i estudia batxillerat. Acaba de tenir la seva primera experiència amb la selecció nacional sub 20 d’handbol amb la participació a l’IHF Trophy que va disputar-se a la ciutat kosovar de Pristina.
Oriol Aparicio, Jugador d'handbol
Ve de disputar l’IHF Trophy amb la selecció sub-20. Quina valoració en fa?
Ha estat una experiència molt xula, poder anar a un torneig internacional així amb la selecció, estar concentrat, passant uns dies amb tot els companys i entrenant i competint és molt maco.
No van poder guanyar cap partit, però van quedar-se a prop, sobretot contra Malta.
Sí, contra Malta vam quedar-nos a un gol de l’empat, i contra Kosovo vam acabar perdent de sis. Al grup teníem també a Bulgària i Gran Bretanya, però ja eren més potents, i vam anar a intentar fer el nostre joc independentment del resultat.
Quines coses positives treuen pel futur?
Sabem on és la base, i hem de seguir entrenant i posant ganes per continuar millorant.
Era la seva primera experiència amb la selecció. Amb quina sensació ha tornat?
Primer hi havia nervis, però ha estat una gran experiència per l’ambient amb els companys, les xerrades, per com es viuen els partits i per estar a fora.
Què ha significat representar a Andorra?
És molt maco, i significa molt. Al final portes amb tu tots els habitants del país mitjançant l’esport, que és el que ens agrada, i ho has d’intentar fer el millor possible.
Suposo que el gran objectiu és poder arribar a l’absoluta.
Sí, és l’objectiu que em marco, i crec que si segueixo dedicant-hi hores, podré arribar-hi.
A nivell de club han començat bé, també. Quins objectius es marquen?
Sí, estem fent bons resultats i crec que tenim opcions de guanyar la lliga. Hem d’anar partit a partit i fer-ho el millor possible, però crec que és factible aconseguir-ho.
I com es planteja el futur?
De moment anar vivint experiències com aquesta amb la selecció, fer-ho el millor possible, i intentar seguir anant amb Andorra. I a nivell de club, si marxo a estudiar a fora intentar buscar un de nou per seguir jugant.
Com va començar amb l’handbol?
Quan anava a quart o cinquè de primària. Havia jugat a futbol, tenis o natació, i vaig provar l’handbol, que va ser el que més m’enganxava.
Com veu l’handbol al país?
Bé, el problema és que som pocs, a vegades ens toca jugar sense canvis i és complicat.
És a batxillerat. Pot compaginar-ho fàcilment?
Es va complicant, però si ho gestiones bé, es pot fer.