“Veiem molt desordre, però no el sabem descriure”

De què parlarà a la xerrada ‘Fragmentació de conflictes en un món en canvi’?

Sobre que el món actual ha adquirit una dinàmica i una estructura que no tenim ni idea de com explicar de manera comprensiva. Veiem molt desordre, molta desgràcia i no tan sols no sabem quina és la solució, sinó que no ho sabem descriure.

Així, és impossible trobar solucions?

Com fa en Ferran Adrià amb la truita de patates, hem de desconstruir aquest pòrtic d’entrada per veure quines coses, quins focus de problema ens veiem capaços de descriure i aïllar els que ens semblen més importants. Aleshores podrem parlar de les solucions.

Es banalitzen molts dels problemes?

No és un bon instrument d’entrar a analitzar aquest trencaclosques peça per peça simplificant el diagnòstic.

De qui és la responsabilitat de saber descriure aquest desordre?

En última instància, és una responsabilitat ciutadana. Qualsevol ciutadà amb un mínim de formació hauria de sentir-se interpel·lat. És a dir, pensar que això també l’afecta. I en un món ideal, en democràcia, els que votem hauríem de procurar votar gent seriosa.

Quin paper juguen els mitjans de comunicació?

En temps de crisi, haurien de posar l’accent a interpel·lar els que prenen les decisions perquè evitin certes conductes frívoles.

Quina és la clau per evitar conflictes internacionals?

El que ha pacificat relativament la política mundial és l’equilibri de poders. En el món s’ha anat imposant cada vegada més, sense que ningú l’hagi decretat, la interdependència, que ajuda a atenuar alguns conflictes.

En quin sentit?

Tots els actors mundials són interdependents en la mesura que cap d’ells pot imposar unilateralment la seva visió del món ni la seva agenda política per governar-lo.

Andorra s’havia de posicionar en contra de la guerra d’Ucraïna?

És important que hi hagi una foto de consens. Però el consens no és suficient. Falta el que en un estat de dret clàssic t’aporta la justícia i la policia.

Putin serà castigat?

Soc escèptic.

Canviant de tema, com valora la proposta de jutjar per la via ràpida delictes amb penes previstes d’entre 4 i 8 anys per descongestionar la justícia?

Perquè la justícia sigui justa cal que hi hagi un equilibri afinat entre una justícia garantista i la rapidesa.