Rosa Mujal
“A partir dels vuit anys ens oblidem de com dibuixar”
Una apassionada de la pintura aquest dilluns s’encarregarà, des de l’espai cultural de La Capsa, de fer un taller per als més joves d’Ordino. Ella reivindica que, amb una mica de paciència, tothom té la capacitat de pintar.
Què trobarem en aquest taller del dia de la castanyera?
Doncs primer de tot, cal tenir en compte que és un taller per a tothom on farem graneres, que és l’escombra típica.
Per què han triat les graneres per celebrar un dia com avui? Hi ha una aproximació a Halloween?
Ja sabem com són els temps que corren. Avui dia hi ha la castanyera, però també es bar-reja amb Halloween i, per tant, com que ens costava fer una cosa només de Halloween –tot i que sabia que era el que volien els nens–, doncs vàrem trobar aquest punt intermedi. Em vaig posar en contacte amb els responsables del manteniment dels boscos de la parròquia i ens van facilitar el material per fer escombres de bruixa.
Al final és el que toca, oi? No podem lluitar contra l’arribada de noves cultures.
Al final, les graneres són una cosa molt tradicional, abans se’n feien moltes. Incorporem aquest element més màgic amb l’escombra de bruixa, però al final no es tracta de lluitar, sinó que és adaptar-se als temps. En art ja ho fem, això. A Ordino ja fa uns quants anys que els nens van a buscar caramels a les cases, crec també que fa poble. No deixem de ser qui som, però integrem aspectes que ens poden enriquir.
Què es necessita per fer una granera?
Doncs es necessiten troncs petits i tot el que és sotabosc del pi. És bastant senzill i és material natural. En certa mesura, treballar amb allò que tenim al costat sempre és un valor afegit. No cal anar a comprar res per fer manualitats.
No té la sensació que els nens cada cop fan menys manualitats?
No. Als nens els encanta. Però el que sí que és cert és que hi ha un consum. Sempre hi ha un kit per fer una cosa. Aquí a La Capsa sempre intentem ensenyar que no cal comprar gaires coses per dibuixar.
Tothom pot aprendre a dibuixar?
A un nen de quasi zero fins als set anys li encanta dibuixar. El primer traç d’un nen és quelcom màgic. De fet, nosaltres comencem a cinc anys.
Jo sempre era de treure sisos en plàstica...
A partir dels vuit anys ja comencem a voler imitar la realitat. El que passa és que ens oblidem de com dibuixar. Es perd aquest coneixement.
Suposo que també tenen adults a La Capsa. És més difícil que n’aprenguin?
Amb els adults sempre és més complicat trobar què fer perquè no tots volen aprendre, sinó que volen fer. I, a més, volen resultats immediats. Aquí no volen venir i fer una cosa que després hauran de llançar.