Juan Carlos Moreno
“S'haurien de fer jornades com la de tardor cada temporada”
Va decidir venir a treballar al país fa vuit anys i acaba de començar una nova etapa professional a l’EMO, un dels restaurants que participen a les Jornades de cuina de tardor de la Massana.
Com està funcionant l’edició d’enguany de la cuina de tardor?
Crec que hem tingut força acceptació per part del públic tot i que estem una mica allunyats del centre de la Massana. Aquesta és la primera vegada que participem en les jornades i la veritat és que estem registrant bastanta afluència. La meitat de la gent que ha vingut ha estat del país i l’altra meitat ha estat gent allotjada a l’hotel.
Quina és la proposta que ofereix el seu restaurant per a l’ocasió?
Com a aperitiu tenim xarrup de consomé d’escudella, com a primer caneló típic andorrà i com a segon filet de vedella amb textura de ceps, i de postres una mousse de crema catalana amb taronja confitada. Es tracta d’un menú tradicional però li hem volgut donar una volta cap a una cuina moderna.
Aquest any s’havien d’introduir plats que tinguin en compte la sostenibilitat...
Sí, es demanaven productes de quilòmetre zero i productes tradicionals i, a partir d’aquí, hem intentat donar una volta als plats perquè fossin més atractius.
Què va impulsar el restaurant a participar en les jornades?
Jo porto un mes treballant amb NH des que van agafar l’hotel i hem pensat que aquesta era una forma de donar a conèixer el nostre restaurant, més que res a la gent del país, que volem que vingui a dinar o a sopar i que tasti la carta que acabem de posar.
Són útils jornades com aquesta per donar a conèixer la cuina de la parròquia?
Crec que s’està començant a donar a conèixer la restauració que tenim a la Massana, i les jornades fan que molta gent surti una mica de la zona de confort, que són les parròquies d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. I és que serveix per donar-te a conèixer com a restaurant que no ets tan cèntric. A més, crec que s’haurien de fer jornades com aquesta cada temporada, de tal forma que n’hi hagués quatre a l’any.
Què el va portar a treballar a Andorra?
Jo porto vuit anys treballant al país i, a part de la neu, que és un esport que m’agrada molt i del qual puc gaudir aquí, vaig voler deixar a zona de confort que tenia a Barcelona per créixer com a professional i com a persona.
Considera que hi ha bon nivell pel que fa a la gastronomia a Andorra?
Crec que any rere any s’està donant a conèixer cada vegada més la gastronomia del país i crec que els cuiners estem pujant bastant el seu nivell. Es veu que hi ha una evolució i que es fan coses.