“De vegades no sabem com fer arribar la paraula a la gent”

Va néixer a Colòmbia, però ja fa molts anys que viu aquí.

El 92 vaig venir al seminari de la Seu d’Urgell per convalidar unes assignatures de filosofia de la carrera de Teologia. L’any següent vaig baixar a Barcelona, on vaig acabar els estudis de Teologia, i el 97 vaig ser ordenat sacerdot. Són 25 anys de servei a la diòcesi. Aquest any celebro les noces d’argent sacerdotals.

Com és que va venir a la Seu?

Monsenyor Joan Martí i Alanis, aleshores bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, va fer possibles els intercanvis amb un grup de Colòmbia. Gràcies a un sacerdot que va fer molta obra caritativa a Bogotà, la capital del país, vaig poder venir a Catalunya.

D’on sorgeix la seva vocació?

Soc fill de Santa Isabel, un poble del departament colombià del Tolima, al centre del país. L’entrega a la comunitat del sacerdot de la parròquia em va marcar molt de petit, així com la manera de viure la fe dels meus pares.

Què vol dir?

Eren el que avui dia en diríem molt practicants, però per a ells això no volia dir només anar a missa, sinó també viure la fe en tots els aspectes de la vida.

Tothom qui ha visitat Colòmbia s’adona que la religió catòlica hi és viscuda més intensament que aquí. Vostè va notar un canvi en aquest sentit quan va venir aquí?

La religiositat popular hi és més viva i present a la vida quotidiana. Aquí hi ha més indiferència del fet religiós.

Aquesta diferència es trasllada al camp dels valors?

No necessàriament. No m’atreviria a jutjar si els nostres valors són millors o pitjors.

Quin és el més important que té a dir l’Església catòlica al món d’avui?

El missatge més important és l’Evangeli. L’amor de Déu, que estima tothom igual, creients i no creients. Aquest és el moll de l’os del missatge evangèlic, que els mossens cada dia ens esforcem a transmetre. De vegades no sabem com fer arribar la paraula a la gent.

L’actual bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, ha començat la visita pastoral a la Massana.

Les visites pastorals són una tradició que ve de l’era apostòlica, és a dir, dels anys en què els dotze apòstols, els escollits per Jesús per difondre el seu missatge, van viatjar des de Jerusalem per l’àrea mediterrània amb una vocació evangelitzadora. Avui el bisbe, en les visites pastorals, recorre la diòcesi amb la mateixa vocació. Com que aquí el bisbe també és Copríncep, la visita també té una dimensió més institucional.