“Els intèrprets clàssics hem de donar suport a la creació actual”

En què consisteix el recital de demà a la tarda?

Hem preparat un programa molt variat pel que fa a èpoques i estils. Comencem amb el Quintet en sol menor de Danzi, que és un autor molt important en la història del quintet clàssic, i després passem a obres més contemporànies, amb Summer Music, de Samuel Barber, les Sis Bagatel·les de Ligeti, un dels grans compositors del segle XX, i les Tres peces breus d’Ibert, una obra molt amena.

Com va néixer el Bòreas Ensemble?

Va ser fa tres anys, al Conservatori del Liceu, però la formació ja va sorgir amb l’aspiració de traspassar les fronteres acadèmiques. Ara tenim alguns membres del grup estudiant a l’estranger i ens hem hagut d’adaptar a la nova situació, però el projecte segueix en marxa.

De fet, van obtenir el segon premi al darrer Concurs internacional Cambra Romànica.

Sí, i n’estem molt contents, perquè és una cita que ja està plenament consolidada, en què, a més, participen intèrprets de primer nivell. I un premi sempre t’ajuda a avançar.

Hi ha molt de repertori per a quintet de vent?

És cert que és complicat trobar-ne, però hi és. No tenim tantes obres a l’abast com, per exemple, un quartet de corda, però les que tenim són molt bones i no podem deixar que es perdin.

Es poden trobar obres per a la formació en totes les èpoques?

No. És a partir del Classicisme quan comencen a aparèixer peces per a quintet de vent, sobretot de compositors alemanys, com Reicha, o italians, com Cambini o Danzi. Durant el romanticisme hi ha un buit, tot i que tenim el Quintet de Taffanel, una obra clau. I al segle XX el repertori reneix amb força.

I avui dia?

Se segueixen escrivint obres per a quintet de vent, i de fet des del Bòreas Ensemble hem encarregat i estrenat obres d’autors catalans dels nostres dies. Fa dos anys vam estrenar una peça de Mario Moya. Més tard, tota la temporada passada, vam tenir en programa Kanolice, de la compositora Anna Cazurra. I ara estem treballant una altra peça d’un autor contemporani, Joan Magrané. Els músics clàssics també hem de donar suport a la creació actual.

Com es treballa la sonoritat en un grup de cambra d’instruments tan diferents?

La clau és aprendre a sonar tots cinc com si fóssim un. En el nostre cas, els passatges de diàleg entre instruments són més fàcils, però aconseguir una sonoritat homogènia ja és més complicat. En canvi, en grups amb instruments més similars, el que costa és treballar les individualitats.