“El límit és necessari; en cas contrari no seríem aquí”

Què veurem aquesta nit a l’espectacle ‘Límits’?

El nom ja és molt revelador. És un espectacle de creació que investiga sobre la idea dels límits. Aquest projecte neix fa un any després de patir una experiència personal en què no vaig saber posar límits.

Es penedeix de no haver posat límits?

En un primer moment aquella situació va ser molt dolorosa, però després la vida m’ha portat fins aquí amb una primera direcció com a gran format, amb actors que no coneixia, i de sobte estic en una escena nacional d’un país.

Què és un límit? En general.

Un límit és un context. Necessitem límits. Per exemple la meva pell és un límit que em permet conèixer-me i que em permet identificar-me i saber que no soc una altra persona. Límits vol fer preguntes sobre què és un límit. I ens hem cregut que la forma i el contingut són sinònims, així que vàrem entrevistar vuit persones amb una situació vital.

Són les regles de joc, doncs?

Exacte. Necessitem saber a què juguem i com juguem el joc que hem decidit. El límit és necessari perquè en cas contrari no seríem aquí. Seríem llum i estaríem volant per l’univers. Els límits ens ajuden a anar pels llocs.

Com ha estat dirigir una obra fora del seu país?

La meva idea era que tothom menys jo fos del país perquè m’interessava veure què em podia donar aquesta comunitat que és Andorra. Si haguéssim anat a Xile hauria estat una cosa totalment diferent i per tant això jo ho volia reflectir.

L’obra ens farà reflexionar?

Crec que sí. Per exemple, vaig veure que vivim en un context on el món està al límit. Al límit de la història. Vaig sentir que els límits ens permeten entendre la societat. És impossible tractar bé la societat al planeta si no començo per tractar-me bé a mi mateix.

Què vol dir?

Com a espècie estem portant al límit el planeta, però també aquest model de societat que ens fa anar a tota velocitat i que ens oprimeix. Per això dic que estem al límit de la història si no frenem.

Aquesta és la seva primera direcció en l’àmbit nacional. Com ho ha portat?

Mai havia preparat tant els assajos. Té coses que són molt bones però també reconec que he enyorat casa meva. Han estat set setmanes fora de casa. Aquí hi ha hagut molta gent que s’hi ha implicat. Reconec que hi ha moltes ganes d’obrir les portes de l’auditori de Sant Julià.

Una única funció?

En principi, sí. Però tant de bo puguem fer que sempre sigui la penúltima funció.