Jordi Zanón

“La companyonia és imprescindible en el karate”

15 anys, fa més de mitja vida que practica karate després d’iniciar-s’hi a 4 anys. Ve d’acabar en cinquè lloc al Campionat de Madrid, a llarg termini pensa en Andorra 2025 i somia de penjar-se una medalla en un Europeu o Mundial.

Jordi Zanón, karateka

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Cinquè al Campionat de Madrid, satisfet?

Sí, estic força content perquè feia temps que als campionats no donava el rendiment que esperava, però allà sí que vaig poder-ho fer.

Va quedar a tocar de la medalla.

Sí, va ser una llàstima perquè l’últim combat no vaig fer-lo bé, però estic súper content de com va anar i quedar tan a prop al final és bo.

Què creu que li va faltar?

Sobretot, el físic, perquè era el quart combat. Al tercer ja vaig acabar molt cansat, i a l’últim ja no em sortien les coses com volia, i vaig perdre velocitat i físic.

Quines competicions li resten per acabar l’any?

Fins a final d’any no me’n queda cap ja. I de cara a l’any vinent, suposo que tornaré a Madrid, i no sé si podré aspirar a disputar la Lliga Nacional Espanyola. A més, hi ha també la Youth League a Madrid, i estaria molt bé poder anar-hi, seria una gran experiència.

Vostè és dels qui prefereix entrenar-se o competir?

A mi competir m’encanta, perquè, a més, faig karate des de fa molt de temps. Va haver-hi una època en què competia més, i ara ja hem tornat a començar.

I com va començar?

Quan era molt petit i tenia quatre anys. Acabaven d’obrir el club a la Massana, vaig apuntar-m’hi per provar-ho, i aquí segueixo.

Als Jocs dels Petits Estats de Malta no hi haurà karate, però a Andorra 2025 sí. És un dels objectius a llarg termini?

Sí, i tant! M’han dit que podria arribar a ser a dins dels qui hi poden participar, i seguiré entrenant-me i intentant donant el màxim per poder anar-hi.

Què és el que li agrada més del karate?

Sobretot, que és molt de cap i de pensar en tot moment. Has de pensar què farà l’altre, què fas tu o què fer tu perquè el rival no faci el que té previst fer. A més, no hi ha tant contacte com en altres arts marcials, i això també m’agrada.

Quins valors en destaca?

Requereix un sacrifici molt gran, com tots els esports, i, sobretot, la companyonia. És imprescindible en el karate encara que sigui un esport individual, perquè si no hi ha confiança per entrenar-te amb els companys, no vas enlloc. Nosaltres al club el punt fort és que, en comptes de tenir una superestrella, som un gran equip i cada dia pot destacar-ne un.

Algun somni?

El meu somni sempre ha estat poder aconseguir una medalla en un Europeu o un Mundial, i seria un orgull aconseguir-ho.

tracking