“Cal una visió més holística del que està passant al món”

Forbes l’ha identificat com un dels principals futuristes d’Espanya. Es pot predir el futur?

No. El que pretenem és identificar possibles futurs i estar preparats. Són el que anomenem escenaris.

Le empreses com s’han de preparar davant els escenaris?

Han de tenir dos plans d’acció: un a curt termini que permeti gestionar el dia a dia, i un altre a mitjà i llarg termini. Haurien de pensar com serà el futur i anticipar-se a moltes de les coses que poden passar.

Proposa la prospectiva estratègica com a eina.

Es basa en dos conceptes estàndard: impactes i escenaris. Els impactes s’agrupen en sis grans blocs: sociodemogràfic, el tema mediambiental, els impactes tecnològics, els geoestratègics, els politicolegals i els macroeconòmics. Els escenaris són els possibles futurs.

Però n’hi pot haver infinitat.

El que fem és assignar probabilitats al fet que això passi. Però és cert que encara que no tinguem plans d’acció concrets per als possibles escenaris, quan passa alguna cosa, com que ja hem reflexionat sobre això, podem reflexionar més ràpidament que d’altres.

I la guerra d’Ucraïna, es podria haver previst?

Puc semblar presumptuós, però era bastant previsible. Igual que és bastant previsible que hi haurà un conflicte importantíssim entre la Xina i Taiwan. No pretenc ser endeví, però són escenaris absolutament previsibles.

El nou paradigma ve marcat per aquest conflicte?

Va moltíssim més enllà. La guerra d’Ucraïna seria un impacte de geoestratègia. Però tindríem les pandèmies i altres possibles impactes.

Havíem tingut altres pandèmies. Haurien d’haver servit de precedent?

És cert que hem après poc. Què ens passa? Les persones, les empreses i els governs no gestionem aquells riscos que són menys probables i aparentment més llunyans. Però són riscos amb un impacte brutal.

I realment són escenaris llunyans i poc probables o ho volem pensar així perquè no sabem com gestionar-los?

És més el segon que el primer. Si hagués proposat a una empresa elaborar un pla per a una pandèmia m’haurien dit que estic boig, perquè hi ha altres prioritats. Però una cosa no exclou l’altra.

És responsabilitat de les empreses i els governs?

El gran missatge és que les organitzacions i els països han de tenir una visió més holística del que està passant al món.