“M'agradaria poder entrar en una escola d'alt rendiment”

Quan et va començar a interessar el món de la dansa clàssica?

Vaig començar amb la professora Aurelie Volage, de l’escola Líquid Dansa, als set anys.

Fins on creus que pots arribar?

Jo crec que a qualsevol persona que li agrada una disciplina el màxim li ve marcat per ella mateixa. M’agradaria poder entrar, a curt termini, en una escola d’alt rendiment per modelar-me amb l’objectiu de poder viure en el futur de la dansa, que és la meva màxima passió.

Tens algun referent pel que fa a aquesta activitat?

Tinc molts referents de la dansa. Per exemple, Hugo Marchand, Paul Marque i Germain Louvet.

Què representa per a tu aquesta beca que t’ha concedit el ministeri de Cultura i Esports?

Primer de tot significa un reconeixement del meu país a la dansa, un recolzament i suport per a mi i per al meu treball. I per últim, i no menys important, suposa una ajuda econòmica als meus pares, ja que tant els concursos com les estades són una despesa molt important.

Trobes a faltar més ajudes com aquesta?

Crec que amb aquesta aportació que ens han ofert s’ha obert una nova via perquè joves com jo puguin accedir a aquestes ajudes. És clar que sempre necessites més ajudes, tant públiques com privades. Amb aquestes inquietuds hem creat l’associació Jove Ballet d’Andorra, en la qual joves ballarines i ballarins intentem amb molt esforç per part de tots els integrants (els alumnes, la professora Aurelie Volage i els pares) fer-nos un lloc en el món de la dansa.

Coneixes molts joves que tinguin la teva mateixa inquietud?

Sí, tinc dues companyes que també es van presentar a aquesta beca i una altra companya de disset anys amb gran potencial que està buscant una escola d’alt rendiment per fer jazz, contemporani i danses urbanes.

És difícil compatibilitzar aquesta activitat artística amb els estudis obligatoris que has de seguir com qualsevol altre jove?

La veritat és que és bastant difícil, perquè cada dia menys el diumenge estem fent classes d’una hora i mitja, els dimecres les dupliquem i fem tres hores i els dissabtes de les 11.45 a les 15.30 hores. Per tant, quan arribem a les 21.30 hores normalment hem de sopar, dutxar-nos i estudiar, i tot això s’ajunta amb el fet que cada cop que ens fem més grans i en l’àmbit acadèmic són més exigents.