“A Andorra també hem d'arribar per formar en la prevenció”

Quins temes principals tractaran a la jornada?

Dues de les malalties que tenen més incidència en les clíniques de petits animals. La primera part parlarem d’al·lèrgies, de la dermatitis atòpica, en gats i gossos, que suposen gairebé un 30 per cent de les consultes. A la segona part ens centrarem en una malaltia parasitària molt freqüent, la leishmaniosi.

Un concepte no molt conegut.

És una afectació parasitària que conviu a les clíniques de petits animals des de fa temps. Tot i que sí que és una malaltia de recent coneixement, el primer cas de leishmaniosi canina es va diagnosticar a Tortosa pels volts del 1916 i cada cop ha assumit molt més impacte en l’aspecte de medicina preventiva.

Aquesta malaltia, a més, té certa dualitat.

Sí, perquè en tractar-se d’una afectació vectorial, busca picar mamífers i, principalment, gossos. En el seu cas, el gran repte és evitar que sigui mortal perquè l’animal pot acabar amb problemes de ronyó o de fetge.

I també pot afectar persones.

Evidentment, i existeix un risc gran de contagi a través del vector en un grup de persones amb cert grau d’immunosupressió, però mai a través de la mascota.

És a dir, la convivència d’un tutor amb la mascota infectada de leishmaniosi no comportaria cap risc.

Cap no, no en tindria risc directe. Necessitaria que enmig hi hagués la infecció vectorial a través de l’insecte que transmet el paràsit al gos. Però, és clar, amb gent del primer món, sana, ben alimentada i en condicions normals, acostuma a ser una malaltia que pot passar, fins i tot, desapercebuda.

Aquest tipus de jornades veterinàries no acostumen a venir a Andorra.

No és el Principat un dels punts on cap empresa farmacèutica tendeixi a organitzar formacions, però precisament les dues malalties de les quals parlarem són d’un elevat test a les clíniques veterinàries. Hem de fer l’esforç d’arribar també a Andorra per formar en l’aspecte de la prevenció.

També parlaran de l’al·lèrgia.

De la dermatitis atòpica, sí. Els gossos l’expressen amb molta picor, pell envermellida, infeccions i la simptomatologia ve associada amb otitis i pododermatitis.

Els gats, en canvi, ho poden expressar de quatre maneres.

Amb crostes i nafres en cap i coll, amb alopècia autoinduïda sense ferides, amb dermatitis miliar –una reacció de crosta molt petita– al dors de l’animal i, finalment, amb lesions amb plaques de nafres repartides per tots els llocs del cos.