“Cal renunciar a l'èxit social per tenir una vida humana”

Quina és la lògica de transformació de la societat?

Al llarg de la història, l’augment de la complexitat socioeconòmica ha portat a una major divisió de funcions. Això ha fet que les persones se sentin diferents, individualitzades.

Aquest procés ha estat igual en homes i dones?

Cal tenir en compte el gènere. Els homes es van anar individualitzant perquè ocupaven les posicions especialitzades. Però van impedir que les dones fessin el mateix perquè mantinguessin la identitat de comunitat i garantissin les cures.

Això ha canviat?

Sí, en la modernitat les dones ens hem individualitzat. Però ens ocupem del nostre projecte profesisonal i de les cures. És la desigualtat de gènere.

Podem ser éssers autònoms?

Amb el desenvolupament de la individualitat s’ha anat ocultant la necessitat de pertinença. Cada cop hi ha més control i això genera sensació d’autosuficiència. Però és una fantasia, no existeix. L’ésser humà no es pot enfrontar al món sol. És imprescindible el sentit de la comunitat, el vincle i les cures.

Aquesta individualitat, quines conseqüències està portant?

Estem assolint nivells de patiment emocional més alts. Ens estem atomitzant.

Quin paper hi té internet?

Estem interposant màquines en la relació amb altres persones, generant un dèficit en la construcció de les relacions, que passa pel contacte directe. Amb internet es desenvolupen molts vincles, però si apareix el conflcite es trenquen: bloquejes la persona o surts del grup.

La pandèmia va recordar-nos la importància d’estar units.

Va fer evident que les cures són imprescindibles. Però alhora el confinament ens va obligar a relacionar-nos per internet. Per a mi, el 2020 és l’any zero de la posthistòria.

A on ens pot portar tot això?

Si no es frena i es pren consciència que és necessari tornar a la conversa i a la lectura s’elevarà el patiment. Si no es fan polítiques que incentivin baixar els temps de treball, que deixin d’exigir la productivitat, augmentarà el patiment i la desigualtat social.

Com afecta als joves?

Hi ha gent jove que no pot més: cada cop va més accelerada i exigida per alts nivells de precarietat.

Es pot frenar?

La individualitat s’associa a la hiperactivitat, que ens deixa menys temps per a l’oci. És difícil frenar-ho. Hi ha gent que està sortint de la dinàmica macropolítica. Cal renunciar a que la societat et reconegui com una persona que ha triomfat per tenir una vida més humana.