Gabriel Raña
“És difícil que un bar aguanti deu anys a Andorra”
De professió és bàrman i sommelier, i fa un temps que va decidir posar-se al comandament d’un “bar cultural de cocteleria únic a Andorra”. Aquest mes de novembre, El Rana Bar fa deu anys que va començar a servir còctels.
Com és dedicar-se a l’oci nocturn en aquest país?
Sempre dic que la meva feina és com estar contínuament de vacances; mai tinc la sensació d’estar treballant. Tanmateix, això no treu que el món de la nit sigui complicat a Andorra.
En quin sentit?
La gent es queixa perquè no hi ha varietat de bars, però quan obre un de nou ha de tancar perquè no té prou clientela. Els dos primers anys d’El Rana Bar vaig veure com setze bars nocturns obrien al nostre voltant i, pocs mesos després, havien de tancar.
Contra tot pronòstic, El Rana Bar fa deu anys aquest mes.
Sí, el 22 de novembre del 2012 vaig inaugurar el bar. Havia estat treballant a la Costa Brava i, quan vaig veure que la situació es complicava al sector, vaig venir cap a Andorra. Vaig aconseguir una bona feina com a bàrman que em va permetre estalviar i, finalment, vaig poder obrir el bar. Tots aquests anys ha funcionat molt bé.
Quina és la clau de l’èxit?
És difícil que un bar aguanti deu anys a Andorra, però diria que ho he aconseguit sent fidel a la meva idea inicial. Molts bars que he vist fracassar al llarg d’aquests anys han tornat a obrir canviant el nom, l’estil de música, el concepte del local... Però això la gent ho nota.
Quina era aquesta idea inicial?
La meva intenció era convertir El Rana Bar en un bar nocturn de cocteleria on sonés la música rock dels vuitanta. També volia que fos un bar cultural, i per això tinc jocs populars i quadres d’artistes locals escampats per tot arreu. Els quadres els venc a clients i dono tot el benefici als autors.
I després de tants anys obert, res d’això ha canviat?
L’únic que ha canviat és que abans fèiem actuacions en directe, però ara és impossible trobar algú que en faci. A part d’això, tot continua igual. M’han proposat que, per guanyar més diners, projecti partits de futbol. No ho he fet. M’han proposat que, per atraure més gent, posi reggaeton. Tampoc ho he fet. Em mantinc fidel als meus principis.
Tota l’estona parla de vostè en singular. Ningú més treballa al bar?
No. Des dels inicis he estat tot sol al capdavant del bar, i només alguns dies puntuals m’ajuda un noi; quan marxo de vacances, per exemple. En tot cas, des d’aquell 22 de novembre del 2012 el bar no ha tancat cap dia, sense tenir en compte el confinament.
Per curiositat, quin és el còctel que més serveix?
L’especialitat d’El Rana Bar són els mojitos, el clàssic i el de maduixa. I de còctels, el més demanat és l’afrodisíac.