Pere Baró Tomàs
“Experiències com aquesta et fan créixer com a persona”
Ordinenc de 29 anys. Llicenciat en Geologia. Acaba de tornar del Canadà, on ha passat 11 mesos en el marc d’aquest projecte, que promou la mobilitat dels joves entre el Principat i el país nord-americà.
Com va sorgir l’oportunitat de participar en aquest programa?
Va ser a través d’una amiga. Sabia que necessitava marxar una temporada i em va fer arribar la informació.
Havia estat abans al Canadà?
No. El pare sempre m’havia animat a visitar el país. Ell tampoc no hi havia estat mai, però li feia il·lusió que hi anés. Malauradament, va morir a principi del 2020. Per una coincidència, uns mesos després em va sorgir aquesta oportunitat. Va ser com un senyal.
L’estada ha estat més per fer vacances o per treballar?
Bàsicament, per treballar. Primer vaig fer la temporada d’hivern en unes pistes d’esquí a Vancouver Island, com a remonter. Com que ja tenia experiència, vaig trobar la feina fàcilment des d’aquí. I a l’estiu vaig estar a les Rocky Mountains, en una empresa de lloguer de canoes i caiacs. Entre les dues temporades sí que vaig poder fer turisme pel país.
Amb què es queda del viatge?
Primer de tot, amb la gent. He conegut persones molt hospitalàries, disposades a obrir-te les portes de casa i a ajudar-te en tot moment. I després, amb els paisatges, espectaculars.
Molt diferents dels d’Andorra?
Quan em trobava en plena natura era inevitable pensar en Andorra i, de fet, molts llocs em recordaven el Principat. I quan esquiava, em sentia com a casa. Però també em vaig trobar amb algunes diferències importants.
Quines?
Allà esquiaves amb vistes al mar. Era xocant! I a l’estiu, havies de prendre algunes precaucions addicionals quan anaves d’excursió. L’esprai antiossos no podia faltar a la motxilla.
Des del punt de vista personal, com l’ha marcat el viatge?
Experiències com aquesta sempre et fan créixer com a persona. Primer de tot, aprens a estar bé amb tu mateix, perquè molts moments els passes sol. I per a algú tímid com jo, el viatge també m’ha ajudat a interactuar amb la gent, a preguntar..., i a millorar l’anglès.
Aquestes estades sempre van bé per practicar idiomes.
Sí, i a més en sabia molt poc, només coses bàsiques. Allà no he tingut més remei que esforçar-me per anar-lo aprenent.
Per curiositat, al Canadà saben què és Andorra?
Bé, només vaig conèixer tres persones que hi haguessin estat, i tot i que a la zona del Quebec els sona més el nom d’Andorra, a la resta del país molta gent el desconeixia totalment. De fet, es posaven les mans al cap quan els explicaves que el país es pot travessar en només 45 minuts en cotxe.