Damià Solano

“Crees un instint de saber què pot passar a la muntanya”

La muntanya és la seva passió. Ja fa onze anys que passa els hiverns recorrent amb esquís les pistes per controlar no tan sols el seu estat, sinó que no hi hagi ningú que s’hagi perdut. També fa rescat i prevenció d’allaus.

Damià Solano

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Com comença la seva relació amb l’esquí?

Des de ben xic el pare em va portar a esquiar i des d’aleshores no he parat. Vaig estar a l’esquí club, vaig competir... Al final, decideixes tirar per una altra branca. En lloc de competir t’agraden altres coses dins el món de la muntanya.

Com es decanta per la tasca de pister?

Tenia amics que ho feien i em va agradar molt com es desenvolupaven a pistes amb els esquís. Vaig veure que no tan sols es basava a baixar gent accidentada.

A banda de rescatar persones, quines són aquestes tasques invisibles?

La nostra feina es basa en el manteniment de les pistes i la prevenció, sobretot pel que fa a allaus. Per això, seguim el PIDA, el pla d’intervenció de desencadenament d’allaus. Una de les coses més importants és l’abalisament. També observem la muntanya per controlar que no hi hagi ningú que s’hagi perdut.

Què fan en cas de risc d’allaus?

En cas de risc d’allaus estem formats per practicar tirs a alta muntanya amb explosius. Provoquem allaus mitjançant helicòpters, aproximaments amb la màquina de neu o esquiant. Quan hi ha molta neu, a les quatre de la matinada estem a pistes seguint el PIDA, que defineix els punts de tir d’Arcalís.

Quan un viu tant la muntanya, es crea una relació especial que permet entendre-la millor?

Quan sortim de casa de nit ja sabem si el temps estarà bé o malament o si nevarà. Crees un instint de saber què pot passar a la muntanya. Però també hi ha un estudi, sabem de nivologia, d’allaus...

Quin consell donaria als esquiadors?

Portar bon material. Per exemple, no pots anar a fer forapista sense la pala, l’ARVA i la sonda, per si has de buscar algú o t’han de buscar a tu. L’altre consell seria passar-s’ho bé!

La gent es perd molt a la muntanya?

Cada dia tenim gent que es perd, sobretot quan tancant les pistes a vegades queda gent perduda, però sempre aconseguim trobar la persona. A Arcalís també gent que vol fer forapista i que s’acaba perdent.

On cau millor la neu?

Arcalís és com una nevera: és on està més sec, el clima és més fred... hi ha zones on no arriba el sol fins al febrer. Però a l’altra banda hi ha molts quilòmetres i no repetiràs mai!

Quina és la tasca que més gaudeix?

Esquiar. És la meva passió. La resta és pura diversió. Al llarg d’aquests onze anys he après molt i és genial.

tracking