“Subirachs era molt cerebral i no creia en la intuïció”

El 2027 celebrarem el centenari del naixement de Josep Maria Subirachs. L’obra del seu pare té el reconeixement que mereix?

Subirachs és un artista que ha deixat empremta a l’espai públic amb una obra escultòrica monumental. Avui dia el gran públic el coneix per la intervenció a la façana de la Passió de la basílica de la Sagrada Família, a Barcelona. Però es tracta d’un encàrrec inesperat que va assumir als 60 anys, quan ja tenia una trajectòria artística molt consolidada i una obra escampada arreu del món. El catàleg de Subirachs inclou més de 10.000 obres. Hi ha un altre Subirachs que cal redescobrir.

Déu-n’hi-do! Sí que va ser prolífic!

Va ser un artista molt prolífic i polifacètic. Se’l coneix sobretot com a escultor, però cal recordar que donava molta importància al dibuix. Deia que no era un art menor perquè és l’origen de la resta d’arts plàstiques. També va conrear la pintura, el gravat, l’escenografia, la joieria, el disseny gràfic... Va treballar amb moltes tècniques artistíques i materials.

Des d’un punt de vista estètic, l’obra de Subirachs evoluciona al llarg de la seva vida. No és estàtica.

Subirachs es forma a Barcelona sota la influència del noucentisme. En aquesta primera època s’emmiralla en artistes com Casanovas, Clarà i Maillol. Gràcies a una beca de l’Institut Francès de Barcelona pot viatjar per Europa i descobrir les avantguardes. Subirachs desenvoluparà en aquests anys un estil expressionista, amb figures anguloses i de textures rugoses. Després d’una crisi personal abandonarà la figuració i s’endinsarà en l’abstracció. Com que va adonar-se que aquest llenguatge, més críptic i elitista, l’allunyava del públic, uns anys més tard va desenvolupar un nou estil que introduïa elements figuratius a l’abstracció.

Com treballava Subirachs?

Donava molta importància a la planificació. Treballava amb molts esbossos abans d’executar l’obra. Subirachs era molt cerebral i no creia en la intuïció, en l’expressió espontània. Deia que aquest treball de creació previ a l’execució de l’obra és el que ens diferencia de la resta d’animals, que si construeixen un rusc o un niu ho fan dirigits automàticament per l’instint.

Permeti’m, per acabar, que li pregunti per la seva opinió sobre la façana de la Passió de la Sagrada Família.

Quan li van fer l’encàrrec jo no ho acabava de veure clar, però ara m’emociono cada vegada que la contemplo. És un conjunt escultòric format per 100 figures tallades a pedra i quatre portes de bronze. Hi va dedicar 20 anys de feina.