Núria Galindo
“Eder Sarabia és una gran persona i molt especial”
Sevillana de 19 anys i estudiant d’antropologia, la seva admiració per l’entrenador de l’FC Andorra, Eder Sarabia, ve de fa molts anys. El cap de setmana va visitar el país per primer cop i només per poder retrobar-se amb el tècnic tricolor.
Núria Galindo
Eder Sarabia val la pena per fer més de 1.000 quilòmetres.
El que fes falta i per molt més! Són molts anys seguint-lo, admirant-lo, i tenia pendent poder venir a Andorra. Per fi ho he pogut fer.
D’on li ve aquesta dèria pel tècnic de l’Andorra?
És una història llarga però hi ha un rerefons sentimental i familiar que va suposar l’inici d’aquesta admiració per l’Eder.
Vostè dirà.
Soc de Sevilla, però no es pensi que tot va començar quan va venir a entrenar el Betis com a segon de Quique Setién. Va ser una mica abans.
I al principi no li queia gens bé.
Gens! El vaig descobrir quan era a Las Palmas, farà uns set anys, perquè m’agrada molt el futbol i miro molts partits. Em queia fatal i em semblava molt prepotent.
Déu-n’hi-do quin canvi, oi?
El gir que va fer aquesta història és sorprenent. Tot ve, i aquí hi ha el puntet sentimental que li comentava, perquè jo veia els partits sempre amb el meu avi. Un dia mirant un Las Palmas-Sevilla –jo soc del Sevilla– el meu avi em va insistir que veia quelcom en l’Eder que el feia diferent.
I va fitxar pel Betis.
I em queia malament i no vaig voler ni fer-me una foto amb ell i li vaig explicar a l’avi. Ell em va animar a fer-me-la perquè li ensenyés però no va poder ser. El meu avi va morir i no va arribar a veure la primera foto que em vaig fer amb l’Eder. A partir d’aquell moment, tot va canviar i vaig mirar Sarabia amb uns altres ulls.
Es va convertir en quelcom especial.
Sí, com si s’hagués tancat el cercle. Al principi era com si tingués el meu avi a prop, però després vaig poder coincidir més amb ell i admirar-lo com a entrenador i tots els valors que transmet. És una grandíssima persona.
El va visitar a Barcelona i encara no havia pogut venir a Andorra.
La seva etapa al Barça va agafar en plena pandèmia però no va ser a Barcelona. El vaig poder veure i saludar en una de les visites a Sevilla, concretament quan van jugar contra el Betis.
Sarabia signa per l’FC Andorra.
L’havia vist en les dues visites dels tricolors durant la Primera RFEF i ara tocava venir a Andorra durant un partit.
I va ser en aquest, contra el Leganés.
Una llàstima l’empat, però tot va sortir molt bé. Tinc una amiga que viu a Barcelona i el cap de setmana de pont era perfecte per visitar Andorra, veure la neu per primer cop i per retrobar l’Eder que, com sempre, em va rebre fantàsticament.