“No escric per publicar, ho faig per mi”

Quantes hores suposa escriure una novel·la com ‘La captura’?

Mínim dues hores cada dia durant quatre o cinc mesos. Podria ser menys temps, perquè La captura té només 100 pàgines, però no m’hi dedico a temps complet. Treballo com a biòloga de set a tres i normalment escric de quatre a sis de la tarda.

Mai ha pensat dedicar-se exclusivament a la literatura?

Sí, però és difícil. O ets un autor molt consolidat i tens moltes vendes o no pots viure només d’això. Així que sempre dic que la biologia és la meva professió i la literatura és la meva afició i també teràpia. No escric per publicar, escric per mi, sobre les coses que em preocupen. I si es publica, millor.

I ho ha aconseguit.

Sí. Vaig guanyar el certamen literari Guillem Cifre de Colonya 2022 amb La captura i gràcies a això l’editorial Barcanova l’ha publicat. Encara em costa creure que un llibre meu estigui a les llibreries.

Què pot avançar als futurs lectors sobre ‘La captura’?

És una novel·la que barreja els gèneres de ciència-ficció i fantasia, i explica la història de l’Ona, una noia que de sobte es desperta en una ciutat completament en ruïnes i sense la seva família. Els temes principals són el canvi climàtic, l’amor fraternal i adolescent, i també hi ha viatges en el temps.

Està catalogada com a narrativa infantil i juvenil.

És a partir de 12 anys, sí, però qualsevol persona adulta se la pot llegir. No m’agrada escriure amb infantilismes.

Hi ha futurs projectes adreçats a un públic més adult?

Tinc una novel·la negra entre mans; un repte per a mi venint de ciència-ficció i fantasia. Alhora, tinc una altra història juvenil, però ja per a més grans. El new adult que en diuen.

Pensa que hi ha intrusisme al món de la literatura?

Tothom pot escriure, però formant-se mínimament. Si es llegeix molt es poden començar a fer cosetes com relats curts, però una novel·la ja són paraules serioses. Per això vaig fer un curs de tot un any en què vaig aprendre a estructurar la novel·la, com dissenyar la trama… És una manera de saber com començar i com acabar.

Ha patit alguna vegada la síndrome de la pàgina en blanc?

No hi crec en aquesta síndrome, ni tampoc en la inspiració. A ningú li ve la inspiració divina i a la primera ho fa bé; la clau per mi és posar-te davant l’ordinador i escriure. Esborrar i escriure. Escriure i esborrar. Al final, la idea original de La captura té molt poc a veure amb el que ha sortit publicat.