“Cal trobar fórmules per implicar tothom en la cultura”

Quin format tindrà el concert que tindrà lloc avui a l’Auditori Nacional en el marc de l’Ordino Clàssic?

És un concert de sextet de violoncels amb la història del Trencanous, un conte de Nadal, com a fil conductor. L’Elena Santiago i jo hi aportem la part dramàtica.

No és la primera vegada que treballen juntes, oi?

No! Tenim un projecte de microteatre juntes des de fa uns anys, Les molt il·lustres, en què fem sàtira de la realitat andorrana des d’un punt de vista punyent i amb sentit de l’humor i reivindiquem el paper que han tingut les dones en la història del país. Sempre ens ha agradat aquest to, que també hem volgut traslladar al concert d’avui en les intervencions que fem entre peces musicals.

En un altra entrevista que van fer-li he llegit que quan era petita van apuntar-la a teatre, però que no li agradava gens això d’haver de pujar a l’escenari. Ara, en canvi, no para!

No m’agradava gens! De petita era una nena molt tímida i els meus pares van pensar que fer teatre m’aniria bé per ajudar-me a superar la timidesa i m’hi van apuntar. No va ser fins que vaig ser més gran que vaig descobrir que sí que m’agradava.

Com va ser això?

Va ser justament el Joan Hernández, el director de l’espectacle d’avui, qui em va transmetre l’amor pel teatre quan vaig tenir-lo de professor a l’Aula de Teatre d’Andorra la Vella.

S’ha format, entre d’altres, en Arts Escèniques i Acció Social, i ha afirmat que li preocupa que la cultura no arribi a tothom.

Es poden fer moltes més coses perquè la cultura sigui més accessible a tothom. De vegades hi ha idees preconcebudes sobre la cultura que l’allunyen de molta gent, com ara que és incomprensible perquè és massa difícil i elitista. Cal trobar fórmules per implicar tothom en la cultura.

Posi-me’n un exemple, si us plau.

El concert de Nadal que van oferir el passat 4 de desembre la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra amb col·laboració de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, i amb la participació del Cor Rock d’Encamp i el grup Black Thursday, n’és un bon exemple. Projectes com aquest permeten fer arribar la música clàssica d’una manera més divertida a un públic familiar.

Va ampliar la seva formació en teatre a Cuba. Què és el més important que hi va aprendre?

A fer molt amb molt poc. La precarització, provocada pel bloqueig, els obliga a posar-hi molta imaginació i creativitat. La pressió de la censura em va fer adonar dels privilegis que tenim aquí.