Sílvia Codina
“El petit artesà és bastant invisible per a l'Administració”
Va començar com un espai de reunió familiar i ha acabat sent un taller d’artesania. Ko&Ko és el projecte de dues germanes, la Sílvia i la Regina, que aposten per la corona com a ornament per a tot l’any. Tenen parada al Poblet de Nadal.
Com neix Ko&Ko?
Les tres germanes, la meva filla i la meva mare vam començar a fer una vànova de patchwork per a la meva neboda. Ho fèiem per estar totes juntes i activar la mare, que té una malaltia. El 2018 ens vam animar a participar al Poblet de Nadal i aquest és el cinquè que fem!
Tenen una paradeta plena de corones.
Vam voler centrar-nos en un producte i vam decidir fer corones diferents a les típiques d’avet i boix.
Fugen de les corones tradicionals... amb quins materials treballen?
Ens agrada treballar amb qualsevol cosa. Sobretot innovar amb el primer que trobem. Aquest any hem fet coses amb escorça, amb liquen, arbres morts que trobem quan passegem... Una mica amb el que inventem i la natura ens ofereix.
També en fan moltes de roba.
Sí, amb tires de roba, roba cosida, llana, amb flors de feltre... La meva neboda viu al Senegal i fem moltes coses amb roba que portem dels viatges. Sobretot ens divertim, fem coses que ens agraden i peces úniques. Aquest any també hem fet corones amb ninots de paper maixé, que fa la Carme ninots.
Fan corones per a tot l’any.
Al principi vam veure que la gent era una mica reticent a penjar la corona fora del mes de desembre, però a nosaltres ens agrada incorporar la corona tot l’any i ens hi hem anat atrevint. Fem corones de tots els colors, materials, estacions...
D’on ve aquest interès per la corona?
Hem viatjar molt i als països nòrdics, anglosaxons.... hi ha molta corona tot l’any. Sempre les hem trobat molt boniques.
Només venen en mercats?
Sí, ens movem en mercats perquè no tenim un punt de venda. També hi ha molta gent que compra per Instagram.
És difícil ser artesà?
El petit artesà no està gaire ajudat per l’Administració ni la Seguretat Social. Quan ets artesà, el guany és petit i la despesa és gran. Venem producte andorrà, però a nivell de l’Administració som bastant invisibles.
La gent valora la feina de l’artesà?
Sí, és un valor afegit. Ens sorprèn perquè moltes vegades demanen que porti la marca Andorra a l’etiqueta.
Treballen amb el taller ocupacional del centre penitenciari.
Sí. Jo cuso, però soc autodidacta i als tallers del centre penitenciari treballen sastreria, cusen... i ens ajuden. Aquest any també han fet les bases de les corones de fusta. Estem encantades i ens agrada aquest vessant social i d’integració.