“Els organistes tenim una capacitat camaleònica”

Quan va començar a tocar l’orgue?

El meu pare també és organista, així que ho he viscut des de petit a casa. Abans vaig començar amb el piano i el solfeig, però als 12 anys ja vaig començar a tocar l’orgue.

Va introduir-se en aquest món de la mà del seu pare?

Sí, el meu pare va ser qui m’hi va introduir. No recordo gaire les primeres classes, però sí que recordo que vaig començar a tocar a l’església de Sant Esteve perquè era un dels únics orgues que hi havia a Andorra, a més del d’Escaldes.

Com s’ho fa per assajar? Té un orgue a casa?

Com que soc organista a dues esglésies tinc la potestat de poder anar a estudiar quan ho necessiti. També és cert que a casa tinc el que jo denomino maniquí, que em serveix per estudiar perquè té els teclats i els pedals com un orgue.

On assaja actualment? I quan ho fa és sota la mirada dels visitants o turistes que passen per allà mentre vostè toca?

Doncs ara mateix soc a Madrid. De fet, ja fa tres anys que hi visc. Toco a les esglésies de Santa Rita i El Inmaculado Corazón de María. En aquest cas, a Madrid sempre practico durant un horari en el qual l’església està tancada al públic habitual.

De quantes hores parlem al dia pel que fa a assajar?

Doncs al dia estic tocant unes cinc o sis hores. Sempre depèn una mica del dia i de les hores de què disposis perquè sempre hi ha moltes coses més a fer. De fet, a Madrid també soc el responsable de manteniment d’instruments i curador de l’orgue de l’acadèmia de belles arts de San Fernando.

En quin moment comença a veure que dedicar-se a l’orgue pot ser una realitat factible en l’àmbit professional?

Als tretze o catorze anys començo a tenir-ho clar. També és veritat que no som gaires al món de l’orgue, així que ens coneixem tots. Quan algú vol una cosa l’aconsegueix.

L’orgue l’ha portat a tocar a diversos llocs del món?

He estat a diferents països com Lituània, Itàlia, França o Portugal. Ara, en unes setmanes tocaré als Estats Units. Estic neguitós perquè és un canvi cultural molt gran i allà els orgues són una mica diferents.

És difícil adaptar-s’hi?

Els organistes tenim una capacitat camaleònica única per adaptar-nos a qualsevol instrument. Tampoc és el mateix tocar en una església que en un auditori. Cal adaptar-se a cada concert. De fet, la manera com està construït l’orgue també afecta, i cal adaptar-se al seu estil. Calen uns dos dies com a mínim per adaptar-se a l’espai i a l’instrument.