“Volem imposar els nostres sistemes a altres països”

D’on li ve l’interès per l’educació?

És culpa dels pares. Els dos es dediquen al món del cinema i sempre m’han transmès la seva preocupació pels temes socials i educatius. També hi té alguna a cosa a veure el viatge de fi de curs que vaig fer amb l’institut. Vam visitar el Marroc i algunes de les seves escoles, i aquell viatge em va marcar per sempre.

Ha visitat més escoles d’arreu del món a part del Marroc?

Sí. Quan tenia 13 anys em vaig desplaçar a Moçambic per gravar un documental amb els pares i en col·laboració amb la Fundació Ibo-Àfrica. El documental es titula Una llum a la foscor i és un reflex de com funciona l’educació en un país subdesenvolupat.

Què fa quan visita les escoles?

Durant les tres setmanes que vaig estar a Moçambic vaig conèixer els alumnes, conviure amb ells, assistint a les seves classes... Sempre intento ser una alumna més, tot i que és difícil perquè no ho soc.

Haurà sentit parlar de la síndrome del blanc salvador.

Alguna vegada m’han acusat de tenir aquesta actitud i ho entenc. Els europeus i els americans hem fet molt de mal i en seguim fent. Volem imposar els nostres sistemes occidentals als països menys desenvolupats, però no s’ha de fer així. Ells han de ser els promotors del seu desenvolupament. Nosaltres no n’hem de prendre les regnes. Aquesta problemàtica també la tractem al documental.

Tot això ho va viure molt jove. Tenia molta pressió?

Moçambic, per exemple, va ser una experiència que m’ha costat molt digerir i comprendre. No soc experta i a mesura que vaig creixent vaig entenent moltes coses que vaig viure. Però experimentar-ho de tan petita em va ajudar a no tenir la pressió que podria tenir ara, amb 19 anys. Simplement, em dedicava a explicar el que havia viscut, sense pensar en res més. I mira que he fet xerrades a París, a Espanya amb la Unesco i ara també a Andorra.

Està estudiant alguna cosa relacionada amb l’educació?

Estudio a la Universitat de Minerva una carrera que barreja les relacions internacionals amb la història. La peculiaritat és que estudiem en països diferents. Vaig tornar fa setmanes de Taiwan, a l’est de la Xina, i en menys d’una setmana em mudo a l’Índia.

En aquests països també s’implica en l’educació?

Sí. Intento involucrar-m’hi el màxim possible a cada ciutat on estic. Vaig ser a Corea al gener i vaig estar treballant molt als col·legis de reinserció de nord-coreans. També treballem molt amb empreses i organitzacions locals de cada lloc.