Sílvia Palau

“Qualsevol moment de l'any és bo per canviar d'hàbits”

Marcar-se propòsits d’any nou és un clàssic d’aquestes dates, però sovint fracassem a l’hora de fer-los realitat. La presidenta del Col·legi Oficial de Psicòlegs parla de quines són les causes principals i com es poden revertir.

Sílvia Palau, Psicòloga

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Què és el que ens porta a marcar-nos propòsits en encetar un nou any?

Bé, al cap i a la fi no deixa de ser una tradició. El fet de canviar d’any comporta, en certa manera, tancar un cicle, i fer un balanç dels darrers dotze mesos i d’allò que hem fet i no hem fet. Se’ns dona l’oportunitat de posar el comptador a zero i iniciar un cicle nou. Però, en tot cas, qualsevol moment de l’any és bo per canviar d’hàbits.

Deixar de fumar, aprimar-se o fer esport segueixen sent els objectius estrella?

Sí, són aquells propòsits clàssics que no passen mai de moda. Però després n’hi ha d’altres que estan sorgint darrerament i que tenen més a veure amb el fet de tenir cura d’un mateix.

En quin sentit?

Persones que volen tenir més temps per a elles o cuidar més la seva autoestima... És una tendència que estem observant.

Augmenten les consultes psicològiques en aquestes dates?

Sí, i cal dir que molta gent ens arriba fins i tot amb ansietat, per no haver assolit les fites que s’havia marcat. Nosaltres podem ajudar-la a objectivar-les d’una altra manera.

Quin és l’índex real d’èxit dels propòsits d’any nou?

Força baix. S’han fet diversos estudis i tots ho corroboren.

Això vol dir que alguna cosa estarem fent malament en plantejar-los.

Entre els errors més comuns hi ha que ens fixem metes que són poc realistes, o que són massa generals, o que són molt a llarg termini... o fins i tot que segueixen més la motivació d’altres persones que no la nostra.

Per exemple?

Per exemple, quan ens apuntem al gimnàs perquè tothom ho fa. Això és un error, perquè al final han de ser propòsits de motivació intrínseca, que vinguin de nosaltres.

I per què ens és tan difícil mantenir la constància?

La ment és reticent als canvis: davant un nou objectiu és normal que oposi resistència. Aquests propòsits s’han de convertir en hàbits i això no és tan fàcil com sembla.

Com es pot aconseguir?

Els objectius han de ser sempre a curt termini. I han d’anar associats a un reforç positiu, a una recompensa. Associar l’èxit a aquests reforços ens ajudarà a estar motivats i disciplinats i, per tant, a mantenir l’hàbit.

Quant triga el cervell a acostumar-se a aquest nou escenari?

Tenim la tendència a pensar que un nou hàbit pot adquirir-se en pocs dies, quan, generalment, són necessaris més de dos mesos. És el temps mínim que necessita la ment per interpretar que hi ha un canvi de rutina.

tracking