“La inspiració està moltes vegades on menys s'espera”

És el seu segon llibre, després de ‘14 dosis de tinta’...

Així és, després d’aquesta primera experiència al costat dels companys en el curs d’escriptura creativa amb Àlex Puig, vaig decidir abordar la que és la meva primera publicació en solitari. La manzana de caramelo y otros relatos fracturados reuneix alguns escrits fets a una edat molt primerenca , a més d’uns quants poemes foscos. El gruix de relats són creacions noves i tanquen una etapa d'aprenentatge, encara que mai es deixa d’aprendre. Per cert, m’ha portat mitja vida. Espero que sigui la primera de moltes etapes dins l’escriptura. Segurament la següent serà la novel·la.

Què hi podrà trobar, el lector?

Bé, sobretot emocions intenses, els relats són molt dinàmics. La narrativa és molt visual i permet identificar-se amb situacions aparentment quotidianes, però que després s’embullen en fractures de la realitat. Per allí entren monstres disfressats amb vestidures mundanes. L’èxit dels protagonistes mai està garantit, mantenint la tensió del lector fins a l’última paraula de cada relat. La idea de les històries es basa en conceptes molt diversos, com ara la cruesa de la naturalesa, les interpretacions màgiques d’un infant, els estats intermedis del somni o la visió de la mort personificada.

Només li interessa la narrativa fantàstica o de terror?

En absolut, soc un lector compulsiu. Devoro còmics, llibres de biologia, particularment de taurons, que des de nen m’han fascinat. També revistes de ciència o folklore de diversos països, història de l’art i la música. La inspiració està en qualsevol lloc, moltes vegades on menys un s’ho espera. Per descomptat, la ficció i el terror són les meves predilectes, els dedico bastant temps, fins i tot per a rellegir coses que m’han marcat.

El 'crowfunding' és l’única forma de publicar per a autors novells?

En veritat és molt complicat, actualment les editorials aposten al segur i escriptors novells amb poc nom ho tenen molt costa amunt. Cal intentar mostrar-se i per això els concursos d’escriptura són un bon mitjà, també les xarxes socials. Apuntant a la pregunta, el micromecenatge dona més llibertat creativa dins del teu projecte i així pots concretar una publicació amb èxit.

Què porta un cuiner com vostè a interessar-se per l’escriptura?

Resulta interessant, escric des de molt abans d’interessar-me per la cuina. En veritat qualsevol pot escriure, és una cosa que si t’hi decideixes, vas i ho fas, cosa que no aniria molt bé si es tractés d’una intervenció cerebral, per moltes ganes que tinguis de fer-la. Però en veritat hi ha bastantes sinergies entre la meva professió i la meva faceta d’escriptor.