Charly Forés
“Vaig venir fent música i em voldria morir igual”
És propietari de La Paperassa, una botiga d’articles de col·leccionisme situada a Escaldes-Engordany. Als 86 anys continua treballant al negoci i ho combina amb les altres passions: l’escriptura i, per sobre de tot, la música.
Charly Forés
Una botiga particular, la seva.
Més que una botiga, m’estimo més dir que és un santuari. El que no trobes enlloc de segur que ho pots trobar a La Paperassa.
Quines són aquestes relíquies que custodia a l’establiment?
La meva especialitat són els reportatges antics d’Andorra. En tinc del 1928, 1988..., i els he anat recopilant, guardant i plastificant perquè es conservin en perfecte estat. Després també venc llibres, postals, segells, monedes i música.
Des de quan recopila tots aquests articles?
Uf, fa molts anys. Jo soc de Barcelona, de l’Eixample, i vaig arribar a Andorra pels volts dels anys seixanta, si no em falla la memòria. Llavors vaig obrir una discoteca que es deia Els Bohemis, junt amb un negoci cultural que és La Paperassa. De fet, abans la botiga estava davant de la CASS, on hi ha ara una peixateria, i es deia Forés. Però més endavant la vaig traslladar aquí, al carrer Isabelle Sandy, número 6, d’Escaldes.
I ara, amb 86 anys, continua treballant a la botiga.
És que s’ha de treballar. En el meu cas tinc la sort d’haver convertit el meu hobby en la meva professió, tot i que en tinc molts altres. Fa poc vaig publicar un llibre titulat Cristofor Colom Trastámara, que ara estic traduint al català, i la música sempre ha estat la meva major ambició.
Alguna vegada s’ha dedicat professionalment a la música?
Oi tant! Quan vaig venir a Andorra ho vaig fer amb la meva orquestra, però abans ja actuava regularment a sales de Barcelona i París, i vaig estar una temporada a Ràdio Barcelona. El presentador Joaquín Soler Serrano va ser qui em va descobrir en un bar tocant la guitarra i cantant. Em va dir: “Coi tu ets un diamant, et portaré a la ràdio.” I així ho va fer.
La música continua sent una part important de la seva vida?
Vaig venir a Andorra fent música i em voldria morir igual, així que sempre que tinc un moment lliure a la botiga em poso a cantar i compondre les meves cançons. Ara també estic buscant un hotel o un restaurant per anar a tocar a les nits una estona, cançons dels anys 50, 60, 70... Però he d’advertir que mai toco una cançó igual; em deixo emportat per l’estat d’ànim que tingui en el moment.
Té por del que pugui passar amb la botiga en un futur?
Clar, et fas gran, aquest any en faré 87 i veus que no hi ha qui segueixi amb el negoci... Perquè tampoc no tinc descendència. I tot i que no vull pensar-hi gaire alguna cosa he de fer. Tota la cultura i els records d’Andorra que amaga La Paperassa no poden desaparèixer.´