“Jo no puc anar a la guerra, però puc ballar i ajudar”

Com va començar a ballar?

Vaig començar molt tard, quan tenia 14 anys. L’escola de ballet són vuit anys d’estudi, però jo ho vaig fer en quatre. Els millors teatres d’Ucraïna m’han ofert anar-hi a ballar.

Mai és massa tard per començar.

Si treballes i tens voluntat pots aconseguir-ho tot. Ara tinc alumnes que han començat a ballar dansa clàssica als 60 anys. Potser no poden aixecar la cama 170 graus, però ballem, gaudim i ens ho passem bé.

La dansa és terapèutica?

Les meves alumnes sempre em diuen que se senten joves i felices gràcies a la dansa. Molt més que les amigues que no ballen.

És ucraïnesa, però fa vuit anys que viu a Andorra i sis que va obrir la seva escola de dansa, Soul Dance.

Quan passen coses molt dolentes a la vida, entens què et falta i què vols fer. Quan va morir la meva mare vaig anar a Ucraïna. Allà vaig veure la meva neboda ballar i em vaig adonar que l’únic que em fa feliç és ballar. Quan vaig tornar a Andorra vaig buscar una escola professional i vaig veure que no hi havia nivell. I vaig decidir obrir la meva escola.

Què ensenya?

Quan vaig obrir volia fer classes de tot: ballet, jazz contemporani... Però em vaig adonar que abans, una ballarina ha de conèixer molt bé la dansa clàssica. Si no saps què és un pas de bourrée, com vols dedicar-te professionalment a altres estils? Aqui a Andorra falta la base, la dansa clàssica. No vull fer molt i res, vull fer treball de qualitat.

Ballarà en el concert benèfic Units per Ucraïna. Què significa per a vostè?

Significa molt. Encara no em crec el què està passant. Tinc cosins i amics a la guerra. El meu pare té 70 anys i no vol abandonar el país. Quan m’expliquen què hi passa, és espantós. Tots hem de fer el màxim per ajudar. Jo no puc anar a la guerra, però puc ballar per recaptar diners i ajudar.

Acompanyarà la música en directe.

Ballaré amb música en viu i això em toca el cor. Trobar una persona que t’acompanyi és el meu somni. A la meva ciutat, quan féiem classes sempre ballàvem amb música en viu. Aquí és més difícil.

Vostè ve d’un país on el ballet és molt apreciat. Com valora l’escena cultural d’Andorra?

Em va sorprendre que en un país tan ric hi falti aquest aspecte cultural. No hi ha gaire teatre. Jo aniria cada setmana a veure El llac dels cignes, El Trencanous.... Aquí si ve un ballet a l’any és un miracle.