“El fred i el vent van fer la cursa molt més dura”

Una cita d’allò més dura, la Comapedrosa.

Ho va ser molt, sí. És una cursa que sabem sempre que serà complicada però, a l’hora de la veritat, i amb el temps que feia, va ser més dur del que esperàvem.

Durant la cursa, el termòmetre ubicat al Port Vell marcava -13 graus.

I això sense comptar la sensació tèrmica, que ho agreuja més encara. Teníem clar que faria fred i vent però quan puges a dalt ja t’adones, realment, del temporal que hi ha. Ara bé, mentre estàs corrent ni te n’adones i els moments durs de debò eren abans i després de competir.

Sobretot, després.

És clar, perquè acabes moll, molt xop, i amb el vent i el fred es passa malament si no et poses ràpid a cobert.

La vertical i la individual es van poder celebrar.

Hi havia cert risc pel vent i la meteorologia que no es poguessin arribar a fer, però, finalment, no hi va haver cap problema.

39è lloc a la individual.

Als entrenaments em sentia molt bé. Tenia bastanta confiança i sabia que podria tenir millors resultats dels que normalment faig. A la individual vaig tenir algunes errades tècniques que em van allunyar una mica del lloc en què crec que podria haver estat. Tot i això, les sensacions van ser molt bones i vaig acabar content.

A la vertical, 47è.

Em vaig recuperar bastant bé. Quan acabes la individual et prens el recuperador, vas al hotel, descanses, reps el massatge i, en definitiva, dediques tota la tarda i la nit a menjar bé i descansar. Em vaig notar molt bé i no vaig tenir símptomes de fatiga ni res i em vaig poder esprémer al màxim.

La va patir més.

Físicament, sí que es va fer més exigent la vertical perquè la van retallar pel vent i es va sortir molt fort des del principi. Quan estàs al límit hi ha moments que vas bé, però ho has de saber gestionar amb altres moments de baixada i aguantar. De vegades es fa una mica dur no poder despenjar-se i seguir al mateix lloc i, per això, alguns moments es van fer més patidors que d’altres.

Una experiència així, dura com la Comapedrosa, són quilos d’experiència.

I tant! A veure, no m’agrada cometre errades tècniques, però sí que és cert que t’endús molta experiència. Tot el que m’ha passat són aspecte per aprendre i per millorar perquè ha estat una cursa diferent però que aporta, fins i tot més que una cursa que es fa en condicions molt més normals.