“No hi veig cada dia pitjor, cada dia hi veig diferent”

Es pot convertir l’adversitat en una oportunitat?

L’adversitat és constantment present a la vida i per a cadascú de nosaltres, per petita que sigui, ens sembla la més gran del món. Hem de ser capaços d’acceptar-la i adaptar-nos-hi, a més de donar per fet que conviurà amb nosaltres. I una vegada fet això, hem de dir a aquesta adversitat que, quan vegem qualsevol oportunitat, ens hi abraçarem perquè així podem explorar altres camins i enganxar-nos a la vida. Sempre hi ha oportunitats que passen per davant dels nostres nassos i del que es tracta és que les aprofitem.

No deu ser gens fàcil arribar a aquesta conclusió...

Dins la fase de dol, hi ha tres parts ­–xoc, tristesa i depressió–, que inevitablement s’han de passar. Després he analitzat el procés que he experimentat amb el que jo anomeno teoria de la triple a, en què hi ha acceptació, actitud i adaptació, que serveix com a eina per a tothom que passa per una adversitat que es presenta a la vida.

Com va rebre el diagnòstic de la seva malaltia?

La primera cosa que em passa pel cap és pensar per què m’ha tocat a mi, però a mesura que vas digerint i vas plorant la teva malaltia també t’adones que no et pots aturar ni estar lamentant-te permanentment. Per tant, quan ja ho has paït, veus que tens oportunitats per avançar i il·lusionar-te per altres coses, en lloc d’afrontar aquesta situació des de la covardia i quedant de braços plegats. Malgrat tot, no és gens fàcil i abans pensava “què serà de mi quan deixi de veure-hi”, i ara, tot i que la meva malaltia és degenerativa, em resigno a pensar que cada dia hi veig pitjor i prefereixo pensar que cada dia hi veig diferent. Aquest és un concepte que m’ha ajudat moltíssim: jo no hi veig cada dia pitjor, cada dia hi veig diferent.

Superar una adversitat es fa sol o necessites sempre ajuda?

Sol no s’arriba mai enlloc. Necessites que el teu entorn més pròxim t’empenyi i col·labori i pedali amb tu. A més, una de les persones que per a mi ha estat clau ha estat el doctor Jeroni Nadal, que a part de ser un gran oftalmòleg, ha estat una de les persones més importants a l’hora d’afrontar aquesta situació, tot i que no tenia remei des del punt de vista científic per a mi. I és que m’ha traslladat conceptes que m’han ajudat moltíssim a acceptar aquesta malaltia.

Va ser important per a vostè l’entrevista de l’Albert Om...

Aquesta entrevista va fer un clic en la meva vida, va canviar segurament la percepció que tenia amb l’entorn d’allò que estava patint i també va servir per traslladar a la societat un missatge d’esperança per a molta gent.