“La Marató Fotogràfica t'obliga a sortir de la zona de confort”

Com va néixer la Marató Fotogràfica?

Es va proposar la idea a l’Escola d’Art d’Andorra la Vella i a tots ens va semblar bé perquè era una cosa que no s’havia fet mai. En aquest sentit, va ser una proposta genial del Pep Aguareles i també de la Montserrat Altimiras. Per això sempre he volgut participar-hi.

Què li motiva a participar-hi?

Per mi és un repte perquè és un tipus de fotografia en què no em sento còmoda i que em costa més que d’altres. Per això intento prendre-hi part cada any per obligar-me a sortir de la zona de confort i fer una cosa diferent.

A quina mena de fotografia s’ha dedicat?

He fet una mica de tot i durant molt de temps he estat fent fotografia d’esport. Per això la fotografia de la Marató era per mi com un assignatura pendent en què, com he dit, no m’hi sento prou còmoda.

En què cosisteix la Marató?

Has de fotografiar en un espai al qual no estàs acostumat i, a més, et proposen uns temes tancats i disposes de tot el dia per fer-los. Aleshores això et fa treballar molt el cap per intentar treure’ls tots i que tinguin una mica la teva personalitat.

Ha pres part de totes les edicions?

Menys en una ocasió perquè durant aquell dia jo no era a Andorra.

Aquest any ha guanyat el primer premi...

Aquesta és la primera vegada que guanyo la Marató. A nivell internacional, però, porto guanyant premis des del 2006.

Els premis també motiven a participar?

Jo entenc que els premis et poden motivar i fer que la gent s’hi apunti. En el meu cas no ha estat mai l’objectiu guanyar els premis, tot i que si guanyes et dona també una alegria. Jo sobretot hi participo, en aquest cas, per passar-m’ho bé.

L’Escola d’Art és una bona eina per formar-se en fotografia?

Sí, perquè jo vaig començar a fer fotografia de manera autodidacta, però sempre necessites trobar gent que t’ajudi. A mi m’ha ajudat molt l’Escola d’Art perquè el cert és que cada fotògraf té una visió diferent i això et fa créixer.

La tècnica s’aprèn sola?

Jo crec que la tècnica és més fàcil perquè és el que pots estudiar i et poden ensenyar, però el més complicat és trobar el teu estil i que la gent que et coneix una mica pugui reconèixer que una fotografia és teva.

Com es va aficionar a la fotografia?

Hi ha molta gent culpable, començant per la meva mare, que era la fotògrafa familiar.