“Tothom pot obrir un negoci, però no tots mantenir-lo”

Què es tractarà a la jornada Andorra Masters?

És un esdeveniment enfocat a les empreses. Hi haurà cinc xerrades de cinc empresaris diferents que exposaran la seva experiència personal. Però també hi ha una part important de facilitar a les empreses del país que facin networking, per això sempre hem lluitat perquè hi hagi un 30% d’empreses d’Espanya i un 70% d’empreses d’Andorra.

Serà un curs per aprendre a obrir un negoci?

No són xerrades teòriques, sinó que són casos d’èxit. Si el que es busca és un tutorial hi ha YouTube. Per exemple, vindrà Emilio Márquez i ens parlarà del seu club de negocis i donarà consells de com fer networking, justament perquè els assistents els puguin aplicar durant la jornada.

No creu que s’ha posat de moda això de ser emprenedor i que tothom s’apunta al carro?

Una de les principals coses que perseguim és donar una dosi de realitat. Qualsevol pot obrir un negoci, però no qualsevol el pot mantenir.

Què es necessita per començar un negoci? Com sabem que no ens estem equivocant amb la nostra idea?

Al cap i a la fi el més important és no llançar la tovallola. És evident que no tots els projectes que s’inicien poden funcionar, per molt que s’hagi fet un gran estudi de mercat. Però si hi ha una cosa que tenen en comú tots els empresaris d’èxit és que no llancen la tovallola.

Començar una empresa és més una qüestió de coneixement tècnic o de tenir molt capital per poder anar aguantant els problemes inicials que poden sorgir?

Per mi, una de les claus és tenir sentit comú. Un es pot arriscar una mica, però no pots posar tots els teus estalvis per intentar tirar endavant un projecte empresarial. Si t’apalanques, que sigui amb una mica de sentit. Hi ha molts empresaris que s’endeuten molt i després tenen problemes.

Està mal vist decidir muntar una empresa?

Crec que sí, està mal vist perquè la gent no comparteix aquesta cultura d’iniciar un negoci. Segurament hi ha més cultura de treballar per a un altre o fins i tot per ser funcionari. No es concep el risc o sortir de la zona de confort.

Potser també hi ha qui, directament, no hauria de ser cap...

Totalment, perquè al final hi ha gent que té una mentalitat que pot encaixar amb ell mateix, però amb ningú més. Hi ha gent que només pot ser el seu propi cap i no té la capacitat o el coneixement per adonar-se que necessita comptar amb algú que sàpiga gestionar l’equip de treballadors.