Marta Knight
“Tocar a Andorra i a l'Auditori és un somni fet realitat”
Una de les recents sorpreses del panorama musical, que va començar a tocar la guitarra a Andorra. L’any passat va publicar Strange Times Forever, el primer disc, una joia pop-folk que desgranarà aquesta nit a l’Auditori Nacional.
Marta Knight
Especial, poder tocar a Andorra?
Moltíssim. Mai havia tocat al país i poder-ho fer i, a sobre, a l’Auditori és com un somni fet realitat. Ho dic seriosament, fa molts anys que esperava poder tocar a Andorra i que sigui allà em sembla increïble.
Va ser al país on va aprendre a tocar la guitarra.
Sí, amb 13 anys. Anava a l’escola de música d’Escaldes i allà vaig començar a tocar les primeres coses, amb guitarra espanyola. Ho vaig deixar perquè ja anava a l’institut i necessitava les tardes per estudiar. De fet, les meves primeres cançons les vaig escriure a Andorra.
Exacte. Part del disc (‘Strange Times Forever’, 2022) el va compondre durant el confinament a Andorra.
Sempre m’ha inspirat molt anar a casa, a Andorra, i començar a tocar i a escriure. Vaig marxar a viure a Barcelona quan vaig començar la universitat i, és clar, quan va esclatar la pandèmia vaig pujar a Andorra, a casa dels pares. Bona part del disc el vaig fer durant el confinament, sí, i mirant cap a Caldea i les muntanyes.
L’any passat va ser clau i amb gran resposta de públic i crítica.
Absolutament. Vaig fer moltes coses i vaig tocar a molts llocs, com el Primavera Sound i altres festivals. A més, vaig poder fer gira amb el disc per tot arreu i em va fer molt feliç. Va ser molt heavy, sí [riu], i anys enrere mai hauria imaginat poder tocar on ho he fet.
De ‘Peterloo Heroes’ (2017) a ‘Strange Times Forever’ (2022) hi ha hagut una transformació.
Han passat molts anys i el so ha anat evolucionant, sí. He canviat d’ambients i es nota el pas de viure amb els pares a Andorra a fer-ho a Barcelona. He viscut moltes coses i això es reflecteix a les cançons.
El seus referents semblen clars.
Escolto molta música diferent i soc bastant eclèctica en aquest sentit. Entenc que es trobi certa semblança amb artistes com Russian Red o Carlota Flâneur, suposo que per la producció i la manera d’afrontar les cançons.
Però troba altres artistes per inspirar-se.
És clar. M’agrada molt l’indie de Manchester dels vuitanta però també escolto molt gent actual com Clairo, Sza, PinkPantheress o Mac DeMarco.
De què parla ‘Strange Times Forever’?
Sempre dic que faig pop melancòlic. Escric de sentiments concrets i de inquietuds típiques de la meva edat.
Per cert, d’on ve Knight?
El segon cognom del meu pare és Caballero i Knight és la traducció a l’anglès. Molt millor que Marta García, oi?