“L'acroioga és aprendre a gaudir del procés”

Què és l’acroioga?

És una disciplina que barreja el ioga i les acrobàcies. No és tan dura i exigent com les acrobàcies, i el ioga hi aporta aquesta importància de la respiració i de l’aprenentatge progressiu. Dins de l’acroioga, també hi ha una part més terapèutica, que és el massatge tailandès. Per tant, podem dir que engloba tres disciplines: les acrobàcies, el ioga i el massatge tailandès.

Ho pot practicar tothom o s’ha de tenir un cert coneixement?

A diferència d’altres disciplines més estrictes, l’acroioga és bastant inclusiu. Hi ha moltes postures, i totes es poden adaptar al nivell de cadascú. A més, sempre es treballa en grup, la qual cosa ho fa més dinàmic i segur. Quan es comença, es treballa en grups de tres: un és el portor, un altre el volador i un altre el cuidador. Després es fa de dos en dos.

Quins beneficis té?

A nivell físic t’enforteix i et dona molt d’equilibri. A nivell mental estimula, sobretot, l’autoestima, i ho noto molt en els meus alumnes. Quan arriben a la primera classe pensen que mai no podran fer determinades postures, però després d’assaig i error descobreixen que no eren tan difícils com creien. De fet, el principal objectiu de l’acroioga és divertir-se i redescobrir el joc. Tornar al que sentíem quan érem nens. Riure’s de la caiguda, no frustrar-se... Gaudir del procés i no tant del resultat.

Com són els seus inicis en aquesta disciplina?

Ja havia practicat acrobàcies i ioga. L’acrobàcia m’agradava, però em semblava molt dura i sempre acabava amb dolors. El ioga m’ajudava molt perquè té aquesta part de treballar en comunitat, i jo gaudeixo molt compartint amb els altres, però em faltava alguna cosa. Així que un dia, en un parc, vaig iniciar-me en l’acroioga, i aquí m’he quedat.

Fa gaire que imparteix classes?

Uns cinc anys. Soc d’Argentina i allà el meu treball principal és professor de biologia. També he treballat en la restauració, i la faceta com a instructor d’acroioga és complementària a tot això. No és el meu principal treball perquè no dona per viure, però és una feina que m’apassiona.

I què el porta a Andorra?

Vaig venir a treballar per a la temporada d’hivern i a practicar esports de neu. Estic treballant en un restaurant, però paral·lelament vaig començar a buscar gent que estigués ficada dins el món de l’acroioga. Vaig trobar l’Escola Líquid Dansa i, tot i que no en soc professor fix, m’han deixat impartir aquesta classe magistral. El permís que tinc de residència acaba a final d’abril, i ja estic pensant a tornar la temporada vinent.