Tòfol Castanyer
“Cal transmetre als nins el valor de cuidar la natura”
Avui a les nou de la nit presenta dos minidocumentals produïts per la marca de sabatilles i complements esportius NNormal, de què és ambaixador. Les peces audiovisuals vinculen l’esport amb la conservació de la natura.
Tòfol Castanyer Atleta
Avui presentarà dues peces audiovisuals a l’Auditori Nacional, en el marc del Cicle de cinema de muntanya i de viatges. Ens en podria fer cinc cèntims?
La primera és un minidocumental sobre el projecte esportivoeducatiu Dus tu. El repte consistia a recórrer dues vegades de punta a punta la serra de Tramuntana, a Mallorca, per superar la meva marca personal. En alguns trams van acompanyar-me centenars de nins de totes les escoles de la serra. El vessant més important del projecte era aquest: conscienciar els més petits de la importància de tenir cura de la natura.
I de la segona peça, ens en podria dir alguna cosa?
També és un minidocumental. Du per títol No Lost Shoes i ha estat gravat per Matt Romey a Alaska. És un minidocumental que vol alertar sobre un problema mediambiental que passa desapercebut: que cada any es fabriquen milions de sabatilles esportives que es llencen, no es reciclen i van a parar a la natura.
La serra de Tramuntana, la part més feréstega de Mallorca, és prou coneguda?
Molts mallorquins, sobretot els que viuen a ciutat, saben que existeix la serra de Tramuntana, però no en coneixen ni l’entorn natural ni els pobles que s’hi troben. La serra de Tramuntana és des del 2011 patrimoni de la humanitat per la Unesco en la categoria de paisatge cultural.
Quan va descobrir la serra de Tramuntana?
Hi vaig néixer, hi he crescut i hi visc. És casa meva. Quan era ben petit cada diumenge els meus oncles em portaven a caminar per la vall.
Aleshores ja corria?
No. L’atletisme va arribar uns anys més tard.
De quina manera l’ha marcat aquest vincle infantil amb la serra?
Al llarg de la meva carrera esportiva he visitat llocs molt diversos amb paisatges meravellosos, però aquest primer record de la serra no m’ha abandonat mai. Sempre m’ha acompanyat i hi torno sempre que puc.
Té cinquanta anys i l’acompanya un palmarès impressionant. Com es planteja en aquest moment la seva carrera esportiva?
Soc conscient que tinc una edat i que no tinc l’energia per competir com un noi de vint anys, però la motivació personal és la mateixa. Amb els anys també he après a valorar altres coses, a les quals potser no donava prou importància quan era més jove. Cal transmetre als nins el valor de cuidar la natura. Això és fonamental, perquè sense les generacions més joves no ens en sortirem.