Virginia Yáñez i Marc Milian
“Lluitem constantment per mantenir la banda”
Ella és teclat i veu; ell és baix i sono. Amb dos artistes més, Paul De Ville i Dante Falótico, la parella forma part de Vibrand en Clau de Soul, una de les bandes de música més actives i consolidades del país.
Teniu idea de quants concerts heu fet?
Virginia: Justament l’altre dia a en Marc se li va acudir fer un recompte.
Marc: Vaig calcular que en aquests deu anys hem fet al voltant de 800 actuacions.
Com va néixer Vibrand?
Virginia: En Marc i jo vam coincidir en un grup de música rock on ell era baixista i jo feia els cors. Tots dos volíem allunyar-nos una mica del rock per tocar altres estils musicals i amb aquesta intenció vam crear Vibrand. Ara toquem funk, soul, reggae, swing, jazz...
Marc: Primer érem un duet. Després s’hi va incorporar Dante Falótico, bateria i percussions, i ara de vegades ens acompanya Paul De Ville, guitarra i veu. Virginia és teclat i veu, i jo baix i sono.
A banda de Vibrand teniu un parell de grups més, oi?
Marc: Tenim tres bandes: Vibrand, Shuffle Express i Al Toque Rock Argentino.
Virginia: La gràcia és que som els mateixos amics, però com que ens agrada tocar diferents estils, tenim tres projectes. Vibrand toca una mica de tot, Shuffle Expres és blues tradicional i contemporani, i Al Toque Rock Argentino, com indica el seu nom, rock argentí.
Amb tres grups i 800 concerts qualsevol diria que us guanyeu molt bé la vida fent música.
Virginia: Doncs s’equivoquen [riu]. Lluitem constantment per mantenir la banda. La música ha canviat molt en els darrers anys i els gèneres que toquem han quedat enrere. És més difícil arribar a la gent.
Marc: La música no ens dona per viure, per això cadascú té la seva feina. A l’hivern fem molts concerts, i al juliol i l’agost últimament també. Però arriba abril, maig, juny, setembre i octubre, i estem molt parats.
Toqueu només a Andorra?
Marc: Per dedicar-nos únicament a la música, que és el que ens agradaria, hauríem de sortir a tocar fora. Ara bé, és complicat compaginar les gires amb la feina, i no tenim el suport econòmic de cap distribuïdora. Per això de moment toquem bàsicament a Andorra i alguna vegada sortim.
Després de tants concerts, segur que teniu alguna anècdota.
Virginia: En tenim moltes. Fa un any teníem un concert en un hotel del Principat i ens venia de gust interpretar totes les adaptacions que tenim del grup Sting. Vam començar a tocar i al nostre costat hi havia una família britànica que semblava molt entusiasmada. Al principi pensàvem que eren músics, però en acabar el concert se’ns va apropar el pare per dir-nos que era Jason Rebello, pianista de Sting, i que la darrera cançó que havíem tocat l’havia arranjada ell per tocar en directe.