Óscar Sonejee
“És un orgull recordar que vaig ser el primer d'arribar als 100”
Un dels jugadors històrics del país i que necessita poca presentació. Actual seleccionador sub-17, ha rebut la distinció d’AFA Legend, atorgada per l’associació de futbolistes. Llueix una trajectòria de 18 anys amb l’absoluta i 106 internacionalitats.
Óscar Sonejee
Un reconeixement així ha de ser fantàstic.
És un orgull enorme. Vaig rebre aquesta distinció fa uns anys per part de la UEFA, quan vaig fer els 100 partits amb la selecció i em van entregar la gorra mítica per les 101 caps.
Cert, davant Xipre.
Exacte, al setembre del 2015. A partir d’aquell moment, vaig seguir cinc partits més, fins a les 106 internacionalitats, que vaig complir en un amistós contra Saint Kitts i Nevis.
Ara li arriba el moment del premi de l’AFA.
L’associació de futbolistes del país (AFAFutand) està reconeixent els jugadors del passat, de la selecció que hem arribat a 100 partits o més, i sempre s’ha d’agrair. El fet que et tornin a recordar que vaig ser el primer d’arribar a 100 partits és sempre un motiu de satisfacció. És una fita que quedarà per a tota la vida i estic molt content.
Actualment sembla més assequible arribar a una xifra d’aquesta magnitud.
Sí, perquè es juguen molts més partits i n’hi haurà molts que podran arribar-hi. Els qui vam començar l’any 1997 i hem estat fins al 2015, vam fer els 100 partits en 18 anys. Ara gairebé juguen cada mes! [riu] entre les fases de classificació, la Nations League, els amistosos i altres.
I eren moments més difícils o, almenys, no tan agraïts.
Totalment. No hi havia tantes facilitats ni avenços a nivell d’entrenaments per part de la federació. Teníem molts menys recursos, i ara tenim més camps i gimnàs, per exemple. Recordo haver de compartir camp a Aixovall per poder-nos entrenar.
Èpoques diferents.
El futbol ha canviat molt respecte a fa 20 anys. Ara tot està molt més avançat i tampoc no competíem a nivell de seleccions base. Afortunadament, les categories inferiors ara, les sub-15, 16 o 17, tenen un model de joc, i ho fa tot més fàcil per a ells a l’hora d’adaptar-se.
Això fa que surtin millors jugadors.
Cert. Cada cop surten més futbolistes andorrans a jugar fora, a Divisió d’Honor, a Primera RFEF, i tot plegat ha fet un gir important. Pensi que nosaltres jugàvem a la lliga andorrana o en categories regionals i molt pocs a Segona B o a Tercera.
I jugant contra estrelles mundials!
És clar, és clar. Recordo jugar contra Ucraïna, França i seleccions de molt nivell –també ara– i tot i que la diferència era molt gran, sempre competíem.
El futur és falaguer.
S’està fent molt bona feina i molt bé les coses. El treball es veu com evoluciona i es nota i tot plegat fa que, a nivell de base, podem veure el futur amb molt d’optimisme.