Juan Cal
´“Un bon lector sap distingir un bon escriptor”
Fins ara especialista en novel·les de memòria, el periodista i escriptor s’estrena en el gènere negre en català amb ‘Crim al bancal’ (Pagès Editors). Demà, a les 19.00 hores, presenta l’obra a la llibreria La Trenca de la capital.
Juan Cal
La novel·la negra és històricament un dels gèneres més llegits. Per què agrada tant?
És un gènere que condensa tots els elements de la literatura d’entreteniment. Té aquest punt de qualitat literària, de cura pel llenguatge, que es barreja sovint amb la denúncia social. Tot això comptant que es fa per a un públic ampli i que l’has d’entretenir.
Després de tres novel·les de memòria (El exilio de Mona Lisa, Operación Bucéfalo i Generación 1974), salta al gènere negre amb el Crim al bancal.
M’ho he pres com un repte personal. La novel·la negra és un gènere agraït, però requereix un mètode de treball molt rigorós; per posar un exemple, als capítols no pots saltar d’aquí cap allà. He estat dos anys i mig treballant-hi i ara estic amb les altres dues parts de la trilogia.
En contra del que voldríem molts lectors, un llibre no s’escriu de la nit al dia.
Entre la fase de documentació, la d’escriptura i la de correcció... Una novel·la no s’escriu en menys de dos anys. Després no hi ha diners que ho paguin.
El món editorial és precari?
És un àmbit complicat, i en català encara més perquè és una llengua amb un públic més reduït. Tot i que els lectors de literatura criminal en català són molt fidels.
Fins ara vostè no havia publicat cap llibre en català.
Escriure en català ha estat un repte més gran que escriure una novel·la negra. No és la meva llengua materna i he escrit articles i algun capítol solt, però mai un text tan llarg. Crec que me n’he sortit, però la paraula final la tenen els lectors.
Què passa a Crim al bancal?
Enmig d’un bancal de pomeres, un pagès troba una foguera que encara fumeja i per l’olor descobreix que són les restes d’un cadàver humà. Denuncia, i una jove advocada i un periodista veterà comencen a investigar, cadascú en funció de quines són les seves inquietuds. Ella s’inclina més per un crim masclista i ell per un crim de caràcter polític.
La novel·la té també aquest punt de denúncia social?
I tant! S’hi fa referència sovint a la precarització dels periodistes i també hi ha una crítica bastant contundent a l’abús que exerceixen determinats polítics. Des de creure’s que estan per damunt de la gent fins a pensar que tenen dret als diners públics. Almenys a Catalunya i Espanya, no sé a Andorra.
Què opina del suposat intrusisme que hi ha al món editorial?
Qualsevol pot escriure un llibre. Ara bé, igual que un bon espectador sap distingir quan hi ha un bon guionista al darrere d’una sèrie o pel·lícula, un bon lector sap quan hi ha un bon escriptor darrere d’una novel·la.