Hector Obalk
“L'art contemporani ha destruït la pintura per fer instal·lacions”
Historiador i crític d’art. Fruit de la col·laboració entre la Massana i l’ambaixada de França, demà porta a les Fontetes (21 h) ‘Toute l’histoire de la peinture en moins de deux heures’, en què combina humor i divulgació artística. Al matí hi haurà una funció per a alumnes de segona ensenyança i batxillerat dels tres sistemes.
Hector Obalk
Com va sorgir aquest projecte d’explicar tota la història de la pintura en menys de dues hores?
En realitat no sé com va néixer la idea. No podria donar una resposta perquè tot va sorgir sense proposar-m’ho. El fet és que jo feia coses a la televisió, feia teatre... i un bon dia vaig pensar com seria traslladar el que feia al canal Arte sobre l’escenari, en directe. Això és tot. Tenia un programa a Arte i em vaig dir a mi mateix: “Escolta, seria més bonic, en lloc de tenir una pantalla petita, tenir una pantalla gran.”
En el seu espectacle mostra debilitat per algun període artístic concret?
Realment m’agrada tot. Quan un arriba a certa edat aprèn a apreciar moltes coses de moltes etapes. A poc a poc et comencen a agradar obres de períodes que són molt diferents, perquè realment hi ha pintura interessant a tot arreu i en totes les èpoques.
Per tant, les abraça totes fins a l’art contemporani?
No exactament. Arribo fins a l’art modern, ja que pràcticament no trobem pintura contemporània. L’art contemporani ha destruït la pintura per passar a fer instal·lacions. Per tant, el meu recorregut acaba als anys 60. M’interessa reflectir la història de la pintura, no tant la història de l’art en conjunt.
En la representació utilitza 4.000 imatges en alta resolució. Com ha aconseguit reunir tot aquest material gràfic?
Realment tot el que mostro són fotografies que he pres jo mateix al llarg de més de 20 anys, durant els quals he visitat més de 450 museus, palaus, esglésies, exposicions... En tots aquests llocs vaig poder prendre milers d’imatges que ara em serveixen de base.
La seva proposta es caracteritza perquè permet apreciar detalls de les obres molt difícils de veure al museu.
No és que sigui difícil apreciar-los, és que realment és impossible, especialment si aquests detalls estan massa alts en el quadre. Per això crec que és millor veure’ls amb calma en el meu xou.
L’humor és una altra de les característiques de ‘Toute l’histoire de la peinture...’
Sí, per descomptat. Investigar i relatar l’art amb un to lleuger també és possible, tot i que el que explico, en el fons, continua sent seriós. La vida i la realitat són sovint divertides.
Veuria viable traslladar la seva proposta a disciplines com l’escultura o l’arquitectura?
És possible, però el procés requeriria molta feina de filmació: has de donar la volta a les obres, captar-les des de diferents angles... I per a això necessites drons i material molt específic.