“Crec que poder donar temps és una riquesa immensa”

Què l’impulsa a participar al servei d’acció voluntària social?

Quan m’hi van convidar vaig trobar que era un projecte molt engrescador en tots els sentits i perquè la meva mare necessitava un servei com aquest. A més, també portava una trajectòria com a voluntària, fet que em va abocar a trobar molt atractiva aquesta iniciativa.

Havia estat voluntària a l’Ultra Trail...

Gairebé des de l’inici que va començar l’Ultra Trail, i durant uns nou anys, hi vaig participar com a voluntària. I després em vaig incorporar a l’oficina del voluntariat i sempre que he pogut he pres part en els esdeveniments en què m’han necessitat.

Quina característica ha de tenir un voluntari?

Crec que el voluntari vol donar part del que té i una cosa que és una riquesa immensa és poder donar temps. A mi personalment em mou això: poder donar part de l’única riquesa que tinc, que és una mica de temps. Això ens fa saber l’important que és el temps, tant quan ens falta com quan en donem.

Avui dia sembla que ningú té temps suficient per a res...

Jo sempre n’he tingut. M’he passat deu anys amb dues feines, fet que suposava que tingués escassedat de temps. Però he tingut la sort de disposar dels caps de setmana i és quan podia fer aquest exercici de voluntariat.

En què ha consistit la formació per fer aquest servei?

El formador va ser molt atractiu per la feina que estava fent i vaig aprendre moltes coses, que a vegades sabem, però que, depenent del punt de vista que li donis, la veus amb un altre criteri. En aquest sentit, ens va ensenyar el significat de l’empatia, la resiliència... com es poden utilitzar aquests coneixement amb unes altres persones.

És diferent el paper del voluntari en aquest àmbit?

Crec que no hi té res a veure. L’esperit del voluntariat és el mateix, però evidentment no és el mateix sortir a la muntanya a ajudar logísticament a fer alguna activitat que treballar en l’àmbit espiritual o d’ànim. El que fa el voluntari és donar alguna cosa que l’altra persona necessita, que pot ser compa­nyia, temps o empatia.

No veu estrany que no s’hagi creat fina ara aquest servei?

Crec que potser fa uns anys la imatge de la gent gran era una mica aliena a la societat andor­rana, segurament perquè hi havia molts immigrants que quan es jubilaven tornaven al lloc de procedència, i ara cada vegada més aquestes persones es queden i necessiten aquest servei, que crec que serà molt útil i dono suport a la iniciativa del Govern.