“Els calçots, dempeus i sense guants”

Diumenge tindrà lloc la ja coneguda calçotada de Valls a Andorra la Vella. Com va començar aquest agermanament?

Valls es va agermanar amb Andorra la Vella l’any 1967. Consegüentment, durant tots aquest anys s’han anat fent activitats diverses entre els dos territoris, una de les quals és aquesta calçotada biennal. Un any es fa la calçotada a Andorra la Vella i un altre es fa l’escudellada de la confraria de Sant Antoni a Valls.

Com neix aquest vincle entre els dos pobles?

Sorgeix perquè els andorrans per baixar cap a la costa passaven molt per Valls i els vallencs pujaven a Andorra a comprar i esquiar. Podríem dir que hi havia una bona interrelació. Va arribar un punt en el qual el Patronat de foment de turisme d’Andorra la Vella va baixar a Valls a fer un acte d’agermanament i l’ajuntament i el comú ho van acordar.

Demà es fa aquesta calçotada. Quants calçots es prepararan?

Estem parlant que es faran unes 600 degustacions de 10 calçots cadascuna. Això vol dir que diumenge farem uns 6.000 calçots, pel cab baix.

I el preu?

El preu serà de vuit euros, però a més dels calçots hi haurà llonganissa, la salsa típica de Valls, el pitet commemoratiu i vi DO de Valls.

Parlant de salses, quina ha de ser la salsa per menjar calçots?

A Valls no hi ha dubte, la salsa tradicional és la salvitxada, que és la que va acompanyada de bitxo per donar-li un punt picant.

A quina hora es posaran a cuinar demà?

Doncs suposo que començarem a fer-los a les deu del matí. Tot ha d’estar llest perquè a partir de les 12.30 hores es puguin començar a repartir.

Els calçots dempeus, oi?

Aquest és el gran debat. Tradicionalment s’han de menjar drets i sense guants. Punt final. El pitet també ha d’acompanyar tot el ritual de sucar-los i aprofitar la llesca de pa per evitar que regalimi salsa. Si una persona necessita seure que segui i els guants, diria que se’ls posen una minoria.

La calçotada, més que menjar calçots és una excusa per ajuntar amics, oi?

Sí, és el fet que al costat d’una taula sempre hi ha alegria i festivitat. Una calçotada no es pot fer sense tertúlia i sense riure. I aprofitar una mica tot el ritual del pitet i que un s’embruta les mans per anar en sintonia. Podríem dir que tot plegat és un fet coreogràfic que ajuda molt a passar una bona estona, però també a consolidar aquesta tradició.