“Ser voluntari és ajudar on faci falta”

Som a tocar de les finals. Amb ganes?

I tant, és un esdeveniment molt important per al país. A més, és una oportunitat de tornar a mostrar-nos de cara a la candidatura del Mundial del 2029.

Quina serà la seva funció?

Jo soc al grup d’outside, dins d’un grup que som veterans i estem on se’ns requereix. No és només estar en un lloc, ser voluntari és ajudar on faci falta.

Va triar-la vostè aquesta opció?

No, jo parteixo de la base que si ets voluntari, al final vas on et posin. Potser si et fan triar dius: “M’agradaria estar en un lloc asseguda en una cadira i veure les baixades”, però crec que al final s’ha d’ajudar on faci falta.

De fet, molts voluntaris no poden veure les curses.

A mi em tenen ben considerada [riu] i soc en un lloc on puc veure les baixades, però n’hi ha molts a restauració, accessos o aparcaments que no poden.

Porta fent de voluntària des de la Copa del Món del 2012. Com va començar?

L’esquí és una activitat que m’agrada molt i aquella Copa del Món va ser un esdeveniment únic en aquell moment i es requeria una gran logística i un gran nombre de persones. Vaig decidir apuntar-m’hi i hi he tornat pràcticament en tots els esdeveniments.

I tenia clar que enguany volia repetir.

I tant! El Víctor Torres [coordinador de voluntaris] fins i tot va trucar-me perquè no havia vist el meu e-mail, però sí que estava enviat. És una ocasió en què guanyes molt perquè coneixes gent i veus la feina i logística que comporta un cita així.

I com es viuen unes finals des de dins?

Amb molts nervis. Veus com pateix tothom, organització, corredors... has d’estar pendent del temps i és maco veure des de dins tot el que comporta.

Diuen que els voluntaris són l’ànima d’esdeveniments així.

Sí, al cent per cent. He fet amistat amb diverses persones des del 2012 i sempre ens retrobem, i és maco anar acumulant experiències.

Amb quina anècdota es quedaria de tots aquests anys?

Amb moltes, però la que més recordo és l’any passat veure tot l’equip de voluntariat fent possible que la pista estigués en bones condicions. És de les coses que recordo amb més orgull i satisfacció.

Es parla molt de les festes de cloenda dels voluntaris...

Allà ja surten tots els nervis, hi ha molt bon rollo i la gent està alliberada, feliç i satisfeta perquè les coses han sortit bé. Crec que ens ho mereixem perquè estem tots els dies al peu del canó i la festa de l’últim dia és sempre d’agrair.