“No ens ha de fer por el que pensin del que diem”

Què és un concurs d’eloqüència?

És un concurs que es fa a França i en el qual participaven totes les escoles del país que volien. De forma resumida havien de fer un discurs i intentar demostrar que sabíem argumentar i explicar-nos.

Un discurs. D’acord. El tema el vas poder escollir tu o el marcava el jurat?

Era un discurs que podia durar, com a màxim, cinc minuts. I el discurs es va fer de forma conjunta amb tota la classe. Pel que fa a l’elecció del tema estava marcat pel jurat. Havíem d’imaginar-nos la nostra república ideal.

I com és la vostra república ideal?

Que quedi clar que aquesta no només és la meva república, sinó que és la de tota la classe. Per a nosaltres una república ideal és aquella on no hi ha discriminació ni pel fet de ser pobre, ni ric, ni per la religió, ni pel sexe, ni tampoc per la feina que puguis fer. Una república on tots som iguals i es posin de relleu els valors de la república francesa: la igualtat, la llibertat i la fraternitat.

Vaja, una república on tots els ciutadans tenen els mateixos drets, no?

Exacte, un món on tothom tingui els mateixos drets i les mateixes llibertats.

Com va ser l’experiència de fer un discurs en públic? Va ser difícil?

Al principi qui havia de fer el discurs era un company meu, però al final es va decidir que ho fes jo. En la primera fase, que es va fer a Perpinyà, es van fer grups de 4 classes cada grup i només passava de ronda la primera. I ens ho van dir una setmana abans de la final i això ens va donar poc temps per preparar-nos.

Per tant, nerviosa?

Sí, la veritat. Hi havia unes 500 persones el dia de la final. A més, competia contra gent francesa i jo tinc accent, però quan vaig començar el discurs em va començar a sortir sol sense problemes.

I el fet que Andorra no sigui una república ho va dificultar?

Va ser bastant difícil. De fet, en el nostre discurs ho vam dir, que no érem una república, que Andorra té un coprincipat i que, per tant, ens costava més imaginar una situació que no vivim.

T’agradaria treballar parlant en públic?

A mi el que m’agradaria és ser advocada. Perquè m’agrada debatre i tenir la raó i aquesta professió, doncs, crec que tindria sentit.

Què diries a algú que li costa parlar en públic?

No ens ha de fer por ni parlar ni el que pensin del que diem. Ens hem de poder expressar lliurement.